EL BLOG DE L'ARMAND

HONGRIA I CATALUNYA, SET SEGLES DE BONES RELACIONS
12/02/2013

La vocació europea de Catalunya es pot constatar, entre altres esdeveniments, perquè fou el primer dels quatre regnes medievals de la Península Ibèrica a celebrar enllaços matrimonials amb l'aleshores força llunyà regne d'Hongria, concretament amb la dinastia dels Arpàtides, que regna en aquell país del 895 al 1301.

Els dos casos d'interrelació dinàstica han estat els de dues princeses catalanes que s'han casat amb monarques hongaresos i han estat mares de reis d'Hongria; i el d'una princesa hongaresa que esdevingué reina a Catalunya. Una conseqüència d' aquests transvassaments personals fou l'arrelament de nobles famílies catalanes a Hongria i d'hongareses als Paísos Catalans.

El primer exemple d' aquesta relació el tenim en la infanta Constança d' Aragó (1189 - Catánia 1222). Filla del comte-rei Alfons I el Cast i de Sança de Castella, es casà amb el rei (1196 - 1204) Eimeric I d'Hongria, de Dalmàcia, de Croàcia i d'Eslavònia (1174 - 1204). Vídua, es casa el 1208, amb el rei Frederic I de Sicília, emperador del Sacre Imperi amb el nom de Frederic II des del 1220. Des del 1209 residí a Sicília. Tingué un fill amb el primer marit, que fou el rei (1204 - 1205) Ladislau III d'Hongria (1199 - 1205) i un altre, Enric VII, rei de Romans, amb el segon. Cal esmentar que catalans del seguici de la infanta es quedaren a Hongria i foren els genearques de les famílies dels Fraknó i dels Nagy-Marton, i la seva dama, Toda, es casa amb el voivoda palatí d'Hongria.

El segon exemple és el de la princesa Violant d'Hongria (c. 1216 -1251). Neboda d'Eimeric I i filla del seu germà i successor, el rei Andreu II (t 1235) i de la seva segona muller, la princesa Violant de Courtenay, filla de l'emperador llatí Pere II de Constantinoble, es casà, després d'una sèrie de gestions fetes a Barcelona pel bisbe de Pécs i el comte Benardt d'Hongria i d'un viatge d'uns dos mesos, a Barcelona, el 1235, amb el comte-rei Jaume I el Conqueridor (t 1276), que era nebot de l' esmentada Constançaa, i fill del germà d' aquesta, el comte-rei Pere I el Catòlic i de la seva muller, Maria I de Montpeller. Tingueren nou fills: el comte-rei Pere II el Gran, que també fou rei de Sicília; el rei Jaume II de Mallorca; l'infant Sanç, que fou arquebisbe de Toledo; la infanta Violant, que fou reina de Castella pel seu matrimoni amb Alfons X el Savi; i la infanta Isabel, reina de Franca pel seu enllaç amb Felip III, entre altres.

Germana consanguínia de santa Elisabet d'Hongria, la reina Violant fou una dona de talent i de caràcter, havia estat batejada amb el nom d' Andreua i a proposta del papa, el 1234 fou arranjat el seu matrimoni amb el príncep català. Violant aportà en dot una suma de diners força considerable, els drets a un comtat flamenc i els territoris que els seus avis materns tenien a Nemours i Borgonya. Jaume I li donà la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omeladès i el vescomtat de Millau. A la seva mort fou soterrada al monestir de Vallbona de les Monges.

Tant el rei Eimeric I com la princesa Violant pertanyen a la ja esmentada dinastia dels Arpàtides, que té com genearca i fundador el duc Arpad (+ 907), cap de les tribus hongareses quan aquestes s' establiren a la regió que prengué el nom d'Hongria.

El tercer cas és el de la infanta Beatriu d' Aragó (Nàpols 1457 - Ischia 1508). Filla del rei Ferran I de Nàpols i d'Isabel de Chiaramonte i, per tant, néta del comte-rei Alfons IV el Magnànim, es casà primer, el15 de setembre del 1476, amb un dels reis (1458 -1490) més gloriosos d'Hongria, Maties I, dit Corví, també rei de Bohémia des del 1469, fill de Janos Hunyadi, voivoda de Transilvània, i governador d'Hongria durant la minoritat del rei Ladislau VI. El mateix any de restar vídua, es tornà a casar, e14 d'octubre, amb el rei (1471-1516) de Bohemia, Ladislau II (1456 -1516), de la dinastia lituana dels Jagellons, reis de Polònia, que també esdevingué, entre 1490 i 1516, rei d'Hongria amb el nom de Ladislau VII.

Ja fora de la reialesa i dins l'estament noble, tenim el cas del comte Dionís de Szepes, que vingué amb la reina Violant formant part del seu seguici i es quedà a Catalunya. Era quadrinét, a través de tres dones, del rei Bela I i cosí-germà de la reina Gertrudis de Merània, primera muller del rei Andreu II, i membre d'una família de bánok o governadors reials de diferents comtats, i comtes palatins o primers ministres. El seu besavi, Apod, fou comte palatí el 1165, ban d'Eslavònia i comte vitalici de Csanád; el seu avi, que també es digué Apod, fou comte vitalici de Szolnok i es casà amb una filla del comte Bertold IlI d' Andechs i de Plassenburg, duc de Merània, marcgravi d'Ístria i de Carniola, i també fou tia de la reina Gertrudis d' Andechs-Merània, primera muller del rei Andreu II. Apod el Jove fou pare de Dionís, comte vitalici a Szepes, Abaúj i Bács, comte palatí i gran tresorer del regne. Fou un home molt violent i fou cegat per ordre del rei BelalV el 1235. El nostre Dionís fou fill del cegat, també fou comte vitalici de Szepes, territori situat a l' Alta Hongria nord-oriental, fronterer amb Polònia. Després de la conquesta de València, en la qual participà amb una host d'hongaresos del seguici de la reina, Jaume I li concedí en feu l' Alcúdia de Veo i Aín. El comte-rei, més tard els hi canvià per la torre de Canals i Crespins i unes cases a Xàtiva i a València. Es casà amb Margarida de Cabrera, filla del vescomte Guerau V i de Ramona de Montcada i fou conegut, fins a la seva mort- entre 1270 i 1276- com a comte d'Hongria. Deixà dos fills i tres filles, tots ells coneguts amb el cognom Dionís i que donaren origen, els mascles, a aquest nou cognom català, que encara perdura als nostres dies. El fill gran és conegut amb el nom d' Amor, en realitat Aimers, derivat d' Aimeric (en hongarès Imre), fou senyor de Canals i Crespins i assistí a la conquesta d'Eivissa i a la d' Alacant i fou ambaixador a Hongria. Hom no sap amb qui es casà, però tingué un fill que es digué Jaume Dionís. L'altre fill del comte, Gabriel Dionís, només deixà dues filles. Les tres filles del comte es digueren Gracia Dionís, que es casà amb el noble aragonès Ximeno de Urrea; Elisabet Dionís, muller del baró Bernat de Cruïlles de PerataIlada; i Jordana Dionís, que fou dama de la reina i muller de Bernat de Penyafort, nebot de sant Ramon, de l' orde dels predicadors. Altres components del seguici de la reina Violant continuaren a Catalunya i a València i originaren el cognom Hungria, que també encara continua existint.

Finalment, i ja en època moderna, es produí el pas de famílies catalanes a Hongria. Un dels casos més coneguts fou el del cunyat de Ramon de Vilana-Perles, marquès de Rialb, Joan Francesc Verneda, que fou nomenat baró a Hongria el 1722 i comte el 1731.També Manuel Desvalls i de Vergós, germà del primer marquès del Poal, prengué part a la campanya d'Hongria i hi fou nomenat capità general. De moment no sabem res de llur descendència com tampoc de les altres famílies que preferiren l'exili a sotmetre' s al duc d' Anjou i primer rei d'Espanya en desaparèixer, com a entitat independent i sobirana, la Corona d' Aragó. Penso que fóra interessant una recerca als arxius hongaresos d'aquest exili que té molta semblança amb el segon gran exili -el republicà- produït arran de la victòria franquista del 1939. Moltes gràcies, köszönöm sepen (“Paratge”, 14, 2002).