EL BLOG DE L'ARMAND

RECUPEREM L’ESCUT DE CATALUNYA, EL MÉS ANTIC D’EUROPA
26/04/2013
El primer escut que va aparèixer a la Península Ibèrica, i el segon d’Europa, és el dels comtes de Barcelona, del qual tenim constància i prova des del 1150, en un segell que penja d’un pergamí del comte Ramon Berenguer IV.

La bandera o ensenya dels comtes de Barcelona fou com llur escut, però en ella els pals esdevingueren faixes, o sigui franges horitzontals.

L’escut i la bandera dels comtes sobirans de Barcelona, foren territorialitzats, o sigui, esdevingueren propis del Principat de Catalunya, per voluntat dels nostres sobirans. Efectivament, el comte-rei Martí I l’ Humà, a la proposició (discurs de la Corona) que va fer a les Corts catalanes celebrades a Perpinyà el 1406, va manifestar que el seu besavi, el comte-rei Jaume II, quan va enviar el seu fill Alfons (el futur comte-rei Alfons III el Benigne) a la conquesta de Sardenya (1323), li va fer a mans la bandera tot dient-li: “fill jo us dono la bandera nostra antiga del Principat de Catalunya, la nostra bandera reial”. La mateixa consideració li donen les reines Maria de Luna i Margarida de Prades.

Des de fa alguns anys gent del país i de fora es pregunta i vol saber quin és l’escut de Catalunya com a país, i cal respondre que oficialment no en té. I no en té perquè l’ Estatut d’autonomia del 1979 no l’esmentava, només esmentava la bandera. I al nou Estatut, tampoc no hi és esmentat. El tema dels símbols nacionals ha sortit al seu Article 8, obviant l’escut i definint incorrectament la bandera. Diu així: "1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne. 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres [no són barres, són faixes] vermelles en fons groc. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre. 4. L’himne de Catalunya és Els segadors".

Pel que fa al timbre del nostre escut – o sigui, el que hom posa al damunt seu per indicar la categoria del seu propietari- aquest ha d’ésser una corona reial, perquè el comte de Barcelona era un sobirà, com ho és un rei o un emperador.

Catalunya ha estat un estat sobirà fins al 1714, quan vam ser annexionats por justo derecho de conquista (són paraules del rei Felip V) a la Corona de Castella. Per això, Catalunya, el Principat de Catalunya o el Comtat de Barcelona, era tan sobirà com el regne d’Aragó, el de Castella o el de Navarra. Per això l’escut de la ciutat de Barcelona va timbrat amb una corona reial, perquè va ésser la capital d’un estat sobirà. Avui dia una corona reial no representa ja només un rei o un regne, sinó que ha esdevingut el símbol per excel·lència d’un estat sobirà. És per això que en recuperar llur sobirania, segrestada pel règim soviètic, països com Rússia, Hongria, Bulgària, Sèrbia, Montenegro i Geòrgia, han recuperat llurs antics escuts timbrats amb la corona reial, tot i que són repúbliques. És també el cas de la república de San Marino, que timbra el seu escut amb la corona. Per tant, timbrar l’escut de Catalunya amb la corona reial només vol dir que havia estat un país sobirà, amb plena sobirania, encara que ara no la tingui.

És curiós el que passa a Catalunya: hom discuteix molt si som o no una nació, però quan es tracta dels nostres símbols nacionals sembla que no interessin a la gent o, fins i tot, sembla que se’n vulgui prescindir. S’ignora totalment el nostre escut i es defineix incorrectament la nostra bandera, en comptes de fer-ho, en un lloc tan important i solemne com és l’Estatut, de la manera més objectiva, acadèmica, tècnica i científica. A què han jugat els nostres parlamentaris?. Potser ara, després d’aquest desapropiament, alguns historiadors aragonesos, que des de fa alguns anys estan intentant demostrar, sense aconseguir-ho, que l’origen dels Quatre Pals és aragonès, trobin una bona ocasió per apropiar-se legalment del nostre escut. Cal impedir-ho.