EL BLOG DE L'ARMAND

LES CORONES DELS ESCUTS MUNICIPALS
01/05/2013

LES CORONES DELS ESCUTS MUNICIPALS

Fa uns dies -concretament el 6 de gener- vaig llegir un artic!e a l’AVUI que anava sense signatura, però al·ludia a unes afirmacions del “heraldista” Manuel Bassa i Armengol amb les quals no estic gens d’acord. Pensant que les precisions que em calia fer ultrapassaven l’espai d’una carta al director i que el tema era de plena actualitat donat l’interès, cada vegada més palès, dels ajuntarnents per regularitzar definitivament i oficial llurs escuts municipals, he creguque aquest article podria aportar-hi una mica més de llum.

Les afirmacions posades en boca del senyor Bassa son les següents: “Alguns pobles de Catalunya, ja que el rei predomina sobre el comte, acostumen a posar sobre llur escut d’armes una corona reial. Una tal magnificència no s’adiu ni amb el caràcter tradicional dels catalans, força modest en aquest sentit, ni amb els preceptes que l’heràldica, ciència rigorosa, defensa basant-se en una llarga tradició històrica [...] aquesta presumpció nobiliària d’alguns dels nostres pobles es, a més d’un error, una mena de renúncia a l’autonomia històrica de la terra. La corona reial no pot usar-se si no és sobre els països heretats o conquerits, però cada un d’ells, particularment, ha d’emprar la corona sota la qual va néixer i va formar-se. Tècnicament, la corona és senyal de sobirania [...] Si el rei de Castella té dret a emprar la seva corona sobre l’escut de les nacions que constitueixen l’Estat espanyol, en canvi, aquestes nacions conserven el dret i l’obligació de mantenir llur pròpia corona –a Catalunya la corona del Principat- i no poden manllevar la corona reial, que no els pertany. Pel mateix motiu, cadascun dels pobles de Catalunya ha de posar sobre el seu escut la corona comtal i no pot servir-se del símbol que pertany a la unitat política superior, en aquest cas el Principat de Catalunya”.

Malgrat les contradiccions, el senyor Bassa, resumint, ens diu –si no ho hem entès malament- que com que a Catalunya no hi hagué reis, sinó comtes, la corona amb la qual cal timbrar els escuts dels pobles és la comtal i no la de rei o príncep. Que la corona que cal posar sobre l’escut del Principat es la de príncep i no la de rei, i que la corona es senyal de sobirania.

Crec que el rnés encertat fóra dir:

Que la corona també és senyal de jurisdicció o d’un determinat títol o dignitat. No representen el mateix la corona reial sobre un escut del regne de Bèlgica, la corona comtal: sobre l’escut dels Godó, comtes de Godó, o la corona de comte sobre l’escut dels Maristany, comtes de Lavern, i la corona ducal sobre l’escut dels Cardona, ducs de Cardona. o la corona de baró sobre l‘escut dels Cruïlles, barons de Cruïlles.

L’ús de les corones heràldiques no començà a ésser reglamentat fins al segle XV i les regles definitives que inclouen llur forma actual no foren establertes fins al segle XVlI o XVIII. Per això seria antihistòric, per no dir absurd, que la corona dels comtes de Barcelona -no oblidem que es tracta d’un títol de sobirania gairebé mil·lenari- fos igual que la  corona d’un comte que és títol del regne per concessió d’un sobirà. És palès que al Principat, fins que foren abolides les jurisdiccions senyorials a la primera meitat del sexle XIX, totes les poblacions pertanyien bé al rei, bé a l’església o a alguna corporació. o bé a un noble (o no). Durant l’antic règim, quan un lloc o territori era erigit pel sobirà en comtat, per exemple, i el concessionari n’era creat comte, l’escut d’aquell lloc o territori calia que es timbrés amb la corona de comte, car era el comte qui en tenia la jurisdicció immediata. Lògicament, abolides les jurisdiccions, això ja no pot donar-se i per això l’escut, per exemple, del poble de Lavern no va timbrat amb corona de comte perquè el títol de comte de Lavern fou concedit l’any 1911.

Respecte a la corona que ha de timbrar els escuts de les poblacions, els especialistes en heràldica municipal estan dividits. Uns diuen que des de l’abolició de les jurisdiccions senyorials cal que totes les poblacions portin els escuts timbrats amb la corona del sobirà. Altres són partidaris de les corones murals (la que correspongui en cada cas). Finalment, una opinió molt generalitzada és que cal timbrar amb la corona que tradicionalment o històricament correspongui segons de qui havira estat la jurisdicció, la qual cosa, en certs caso, pot presentar algunes dificultats que  als historiadors  pertocarà de resoldre.

Quan el senyor Bassa ve a dir que el rei de Castella té dret a emprar la seva corona reial sobre l’escut del Principat però que el Principat també té dret a emprar “la seva pròpia corona, pregunto: Quina?  una de príncep?, i en aquest cas també quina?

Voldria aclarir, d’una vegada per totes, el concepte “principat” referit a Catalunya, que no té res a veure amb un principat d’Astúries a de Girona, o de Mònaco o de Liechtenstein.

En nom de principat es donat pels juristes catalans del segle XIV --molt mes influïts pel dret romà que pel feudal- sempre en llatí corn a derivat de la veu princeps, atribuïda al sobirà de Catalunya per tal d’evitar de dir-li o bé rei (pel fet que no existia el regne de Catalunya) o bé comte (pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya). I si el sobirà és un “príncep”, aleshores, lògicament, el país és un principatus. Príncep tenia un sentit ampli que equivalia a sobirà, A ningú. crec, no se li ocorrirà de pensar en un príncep príncep, concret, específic, respecte a l’obra de Maquiavel Il Principe, car l’autor es referia a un sobirà, a un monarca, a un rei. Per altra banda. popularment I d’una manera generalitzada, a Catalunya. des d’Alfons I el Casi. i més concretament des de Jaume I el Conqueridor, el sobirà fou el reí, però no el rei d Aragó. simplement el rei, i  per això hi havia a les Corts catalanes el “braç reial” i no el «braç comtal-, i tot es feia en com del “senyor rei” i no del “senyor comte” i per això la corona que ha de timbrar l’escut del Principat, el de la ciutat de Barcelona (cap i casal de Catalunya), el de les antigues viles reials i de tots els llocs d’antiga jurisdicció reia, és una corona reial (“Avui”, 24.2.1977).