EL BLOG DE L'ARMAND

UNA FIGURA AMB MISTERI: L’ANGELET
01/05/2013

UNA FIGURA AMB MISTERI: L’ANGELET

Una de les figures del Pessebre que a mi de petit m'agradava més era la de l'àngel; millor dit, dels àngels -el de la cova, que portava la divisa del «gloria in excelsis», i el que anunciava el naixement als pastorets, el misteri del naixement, la glòria de Déu, la plenitud sobre la Terra, la redempció de l'ésser humà. No em digueu que no és deliciós! El perquè m'agradava, no el sé. Potser pel seu caràcter ambigu, o per allò de la cara angelical, o perquè era un bell adolescent alat, o perquè la seva imatge sempre m'ha donat una sensació de pau i de tendresa, i jo sempre he estat un pacifista visceral i un amant de la tendror. Més tard vaig saber de les llargues discussions sobre el sexe dels àngels: en tenien o no en tenien?, i si en tenien, què eren, mascles o femelles?, o potser els tenien ambdós?

Aquesta ambigüitat fa que jo vegi l'àngel com el capdavanter de l'alliberament sexual d'aquest món fantasiós que és el Pessebre. Alhora, la seva personalitat és regida per un contrasentit: d'una banda, és acceptat per tothom. ha estat mitificat, cantat pels poetes i els joglars; de l'altra banda, l’ambiguïtat sexual és mal vista. A la, gent li fa por. Cal que siguem mascles-mascles o femelles ben femelles. Les mitges tintes són sempre sospitoses i incòmodes; posen en perill les definicions establertes, les classificacions i els papers; i això no és bo per a l'anomenada moral pública i els bons costums.

Ara, l’àngel m'agrada per això, perquè la seva ambigüitat -que ningú no ha resolt- fa trontollar esquemes establerts per una moral i una ideologia dominants. El mite de l'androgin constitueix un arquetipus universal. És a gairebé totes les cultures. A la nostra ens en parla extensament Plató. Ens diu que l'ésser originari tenia ambdós sexes, i que fou partit per la meitat en dosformant un home i una dona, i que al final del món es retrobaran per ésser altra vegada un de sol. Això vol dir que en tot home hi ha una dona i en tota dona hi ha un home, i és claríssim que  això ho hem d'assumir tots, i que els homes cal que acceptin la dona que porten a dins -això ja ho fem els gais- i deixin d'ésser uns masclistes, i que les dones acceptin l'home que porten a dins. Això darrer costa molt menys, perquè l'home s'ha erigit en el «rei de la Creació» i imitar-lo és molt ben vist. Un exemple ben palès: quan les dones van començar a dur pantalons hi va haver un xoc, però després de l'astorament va ésser ràpidament acceptat, perquè en el fons es comprenia el desig de les dones de voler semblar o anar vestides com els homes. Imagineu què passaria si jo sortís al carrer amb faldilles! M'hauria degradat socialment. Un home no pot imitar seriosament una dona. Seria abdicar de la seva condició de mascle i perdria el respecte de tothom, àdhuc de les dones! És per aquesta raó que els transvestits són, per regla general, del sexe mascle. D'altra banda, com que el desig homosexual és universal, és present -oblidat, reprimit o inconscient- en la ment de tots els éssers humans; per aquesta mateixa raó és tan temut per part dels homes també de les dones -en els quals no roman tan inconscient com és la regla general. És habitual que gent d'aquesta mena siguin els més aferrissats enemics dels homosexuals.

Aquell desig universal explica també, en certa manera, l'elevada audiència que tenen els espectacles on intervenen transvestits: el mascle necessita, de tant en tant, posar a prova, constatar, la seva virilitat, la seva condició de mascle contrastant-la amb el que per a ell és el típic homosexual. Per això també el neguiteja i el desconcerta una manifestació de gais on la majoria són homes amb aspecte tan mascle com el seu o fins i tot més. Perquè, també cal dir-ho, ara, entre la «mariconeria», està de moda el macho man. Jo, definitivament, em quedo amb els angelets: Gloria in excelsis (“El Punt”, 22.12.1983).