EL BLOG DE L'ARMAND

Interludi d'amor castellà a la Règola (Crònica Romana II)
07/07/2006

La meva momentània residencia romana és al barri de la Règola, anomenat així per l'església de San Paolo alla Regola, molt a prop de la plaça de Campo de' Fiori, del palau Farnese i de l'església de Montserrat, que havia estat sota el patronat dels nostres comtes-reis. El seu origen el trobem en una casa que va comprar, poc abans del 1385, Jaume Ferran, per acollir-hi els catalans que eren a Roma. Pocs anys abans, Margarida de Pau n'havia comprat una altra al costat, amb el mateix fi, i a principis del segle XV s'uniren per formar l'església de San Nicola dei Catalani, on el 1506 sorgí la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, que acabà posant el nom a 1'església. És, doncs, a un agradable i molt ben il·luminat apartament d'aquest barri -a prop també de la Via Catalana- que he conegut Marcos, un bell i ben plantat xicot de 22 anys, natural d'Aranda de Duero, a les terres de Castella la Vella. Des de la primera vegada que vaig venir a Roma desitjava tenir-hi una aventura, però no pensava que seria amb  un espanyol i dels de terra endins. Sergi, el meu amic a la casa del qual m'hostatjo, havia convidat a prendré el tè un company seu de Barcelona. Resulta que va venir en companyia de Marcos. Tot seguit de la presentació es va crear un corrent de simpatia mútua i un intercanvi d'energia bona. Per arrodonir-ho més, o potser per això, resulta que ambdós érem Balança amb l'ascendent a Aquari. Bastant torrat pel sol, cabell castany fosc i sense patilles, els ulls bruns, el nas breu i ben fet, les dents blanques i ben arrenglerades i una boca de somriure seductor de qui se sap bell i cobejat. Destacava del seu cos harmoniós la consistència dels seus braços i de les seves cuixes, que deixaven endevinar dos saborosos préssecs, com més tard vaig poder comprovar. D'entrada em va agradar, però com que sabia que s'estava amb l'altre, no vaig fer cap avanç. Per a sopar vam anar plegats a fer una pizza de gorgonzola a Er Grottino, a l aplaça Campo de' Fiori, i després a la gelateria Tre Scalini de la plaça Navona. Ja s'havia solidificat aquell corrent de simpatia mútua més que sospitós, i jo gairebé no em separava d'ell. Poc després, ens vam acomiadar, però com que Marcos volia conèixer Roma i el seu company tenia completament ocupat el dia següent, hom va decidir que Marcos tornaria l'endemà matí a Roma i es quedaria a dormir a casa. Va néixer en mi una gran esperança i, ja al llit, vaig fer una ofrena a Venus Urània, memoritzant el seu bell rostre i aquells intuïts suculents préssecs.  A les deu del matí es va presentar lluint les poderoses cuixes que li sortien d'uns shorts estampats.

En quatre hores vam fer el Campidoglio amb tot el Capítolí, els Fò-rums Imperials, el Fòrum Romà i tot el Palatí. Durant aquesta deliciosa travessia al llarg dels segles, el castellanet es deixava agafar la mà i els braços i que li passés els meus per l'esquena i la cintura. Al nimfeu de l'Ocelleria dels Horts Farnesians li vaig fer un lleuger petó als llavis. En arribar a casa li vaig dir que podia dormir aquella nit amb mi o a l'habitació del darrera; que escollís, però que el meu desig era que ho fes amb mi. Va assentir rient i còmplice. També li vaig confessar que des del primer moment m'havia corprès la seva bellesa, i que estava segur que els astres afavorien la nostra bona entesa. Després de dinar vam anar a la meva cambra a fer una becaina; però allà no hi va haver becaina. Vam fer l'amor apassionadament: I com en sabia de besar i de donar la seva llengua i de rebre la meva! Jo li mossegava aquells dos préssecs i ell em rosegava els mugrons. Mentre jo m'entretenia delitós clavant la llengua en el seu ull negre, ell es dedicava, amb fruïció, a xarrupar les meves nous i a englotir-se el mànec que no havia deixat de vinclar per aquell efecte. Li vaig dir que es preparés; que a la nit volia fer-lo meu, i em va dir que ho desitjava, però que temia que li fes mal. Jo li vaig respondre que mai no consentiria a fer-n'hi i que no es preocupés. Després d'aquesta batalleta amorosa ens vam dutxar i vam continuar el nostre periple romà: el Colisseu, la Domus Aurea i la casa de Neró al Colle Appio. Vam sopar al Trastevere i vam fer un granissat de maduixa a las típica plaça de Santa Maria, on regnava una gran animació. Abans de dormir vam fumar dos porrets i vam fer l'amor com dos llops. Com que he apostat pel sexe segur m'he quedat amb les ganes de fer-1o meu després d'intentar, debades, plantificar-me successivament tres condons especialment portats de Suècia. Tanmateix, si no vaig poder posar-hi la guinda, el tortell me'l vaig menjar, amb gran fruïció, tot sencer i ambdós vam restar plenament sadollats. No tant, però, com per a no repetir, el matí següent, abans de llevar-nos. Joan de Llobera (“Casal Lambda”, 6).