EL BLOG DE L'ARMAND

HIMNE NACIONAL DE CATALUNYA
07/09/2010

Es Segadors és una cançó popular del segle XVIII quan la guerra que els catalans, comandats per Pau Claris, van fer contra el rei Felip IV de Castella i, molt especialment contra el seu home de confiança, el comte duc d'Olivares. L'any 1892 Francesc Alió publicava la lletra de l'antiga cançó d'Els Segadors, recuperant una melodia nova, extreta d'una vella cançó. L'any 1899, la revista La Nació Catalana va convocar un concurs per dotar l'himne català d'una lletra més curta; la poesia guanyadora, d'Emili Guanyavents, és la versió actual.

En els període dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) va ésser totalment prohibit. Durant la guerra del 36 la seva lletra tornava a ser una realitat doncs les tropes agressores reials del segle XVIII contra el poble de Catalunya ara eren reencarnades per les feixistes del general Franco. Un cop guanyà aquell la guerra també la prohibí (1939-1975). En els anys de la transició una llei del Parlament de Catalunya va establir Els Segadors com a l'himne nacional de Catalunya.

"Els Segadors", és un cant de lluita i de resistència contra les forces repressores d'ocupació centrals, i avui, com ahir, manifesta l'assignatura pendent que encara té el poble de Catalunya.

Himne Nacional de Catalunya (Els Segadors):

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara es hora,segadors!
Ara es hora,d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic,
en veient la nostra senyera
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
bon cop de falç
defensors de la terra!
Bon cop de falç!


Versió antiga dels segadors (Guerra dels Segadors 1640-1652):

Catalunya,comtat gran
qui t'ha vist tan rica i plena
Ara el Rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Bon cop de falç!
bon cop de falç
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Lo gran comte d'Olivars,
sempre li burxa l'orella;
-Ara es hora nostre rei,
ara es hora que tem guerra.-

Contra tots els catalans
ja veieu quina n'han feta
seguiren viles i llocs
fins al lloc del Riu d'Arenes;

N'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i corporales i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'esglèsia,
Don Antoni de Fluvià*,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume
n'hi toren les dependències.

A vista de tot aixó
s'és avalotat la terra;
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han mort a la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta,catalans;
catalans,aneu alerta;
mireu que aixís ho faran,
quan seran vostres terres.

Anaren a la presó
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra;

-Aquí és nostre capità?
-On és vostra bandera?
Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre.

-Aquí es nostre capità,
aquesta és nostra bandera.
A les armes,catalans,
que ens han declarat la guerra!

* El text original diu erròniament Lluís de Furrià, personatge i cognom inexistents.