EL BLOG DE L'ARMAND

HISTŌRIA I HOMOSEXUALITAT
09/09/2010

En el camp de la sexologia m’he centrat en el de l’homosexualitat, tema fins fa molt poc –potser encara?- tabú en els estudis històrics del nostre país. És un fet evident que, des de fa un cert temps, la història de la sexualitat i dels comportaments sexuals dels éssers humans és matèria d’interès per als historiadors. Dins d’aquests comportaments, l’homosexual, negat o obviat des de sempre, principalment en els seus aspectes positius, està tenint una especial rellevància, sobretot des que s’han endegat a diferents universitats d’Europa i d’Amèrica del Nord els anomenats «Estudis gais i lèsbics» tant en l’espai històric com en el de la literatura, l’art i la música. A Catalunya, concretament, aquest tema encara gaudeix d’un cert pudor, per no dir prejudici. De la mateix manera com la genealogia pot explicar, la trajectòria d’una vida a través de les relacions familiars, també, a través dels comportaments o preferències sexuals, hom pot explicar el per què d’unes determinades actuacions o obres en les històries individuals de gran nombre de personatges.

Concretament, en el terreny del comportament homosexual, tretd’una mera descripció, amb caràcter de curiositat històrica, ningú no s’ha dedicat a estudiar a fons el tema del comte Ponç V Hug d’Empuries i l’assassinat del seu primogènit Hug, per part de Pere de Xesa, amant del comte (1); o la denúncia per sodomia feta, el 1305, per Jaume II al papa i referida a l’abat de Ripoll, Ramon de Vilaragut (2); o l’estrany comportament de l’infant Jaume, primogènit de Jaume II, deixant plantada la seva promesa en el moment del casament (3).Tampoc ha estat feta una recerca sobre el darrer gran mestre de Montesa, Pere Lluís Galceran de Borja, primer marquès de Navarrés, germà de sant Francesc i del seu procés per sodomita per part de la Inquisició (4); ni sobre la sospitada efebofília d’Ausiàs Marc (5), o d’Alfons el Magnànim (6). Ja en èpoques més properes, també pagaria la pena aprofondir en les vides de personatges nostrats com Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà i la seva atracció pels jovenets (7); Josep Maria Batista i Roca, Caterina Albert i Paradís «Víctor Català», Àngel Guimerà i Jorge, o Salvador Espriu i Castelló i la seva relació amb Bartomeu Rosselló i Porcel, així com en l’apassionada i homoeròtica correspondència entre Francesc Xavier Llorens i Barba i Marià Aguiló, per cenyir-me només al Principat. Quan hom ha escrit sobre alguns d’aquestes persones sempre ha estat obviat el tema de les seves preferències sexuals que gairebé sempre expliquen actituds i conductes pel fet que encara hi ha gent que consideren l’homosexualitat com una conducta aberrant.

(1) Miret i Sans, Joaquim: “Sempre han tingut bech les oques”, Barcelona, 1905; Fluvià i Escorsa, Armand de: “La foguera de fonoll” («Casal Lambda», 3), Barcelona, 1990; Rosselló i Vaquer, Ramon:” Procés contra Ponç Hug, comte d’Empúries, per pecat de sodomia”, Palma de Mallorca, 2003.
(2) Fluvià i Escorsa, Armand de: La foguera de fonoll («Casal Lambda», 1) Barcelona, 1989.
(3) Miret i Sans, Joaquim: El forassenyat primogènit de Jaume de Jaume II, Barcelona, 1957; Cubas i Oliver, Enric: “L’infant hospitaler” («Analecta Sacra Tarraconensia», 11), Tarragona, 1935; Fort i Cogul, Eufemià: “Una vocació monàstica obstinadament interdita. El primogènit de Jaume II i el seu vot de professar a Santes Creus” (“Studia Monastica Montserratensia» III), Montserrat, 19.. (4) García Cárcel, Ricardo: Herejía y sociedad en el siglo XVI. La Inquisición en Valencia 1530-1609, Barcelona, 1980.
(5) Fluvià i Escorsa, Armand de: “Era Ausiàs Marc pedòfil?” («Casal Lambda», 13) Barcelona, 1993; Rubió i Balaguer, Jordi: “a cultura catalana del Renaixement a la ecadència” Bacelona, 1964; Rodríguez-Puértolas, J. & Alpera, Lluís: “Poesia i societat a l’Edat Mitjana”, Palma de Mallorca, 1973; Fuster, Joan: “Ausiàs March”, València, 1982.
(6) Anònim manuscrit: Specchio di pudicizia e castità delle persone nobili del regno di Napoli e fuori, Palerm, s. XVI; Fluvià i Escorsa, Armand de: “Perles: Alfons IV el Magnànim també?” («Lambda», 22), Barcelona, 1996.
(7) Fluvià i Escorsa, Armand de: Perles autèntiques i perles falses: “Un baró de Maldà inconscientment pedòfil?” («Casal Lambda», 2), Barcelona, 1989; “Perles autèntiques i perles falses: Una altra vegada l’innocent baró de Maldà” («Casal Lambda», 6), Barcelona, 1991( «Lambda», XXIX, 62, Barcelona, 2007 ).