EL BLOG DE L'ARMAND

DE TURMENTAT A FELIĮ
09/10/2010

Vaig néixer el mateix any de la II República. Vaig fer el batxillerat intern en un col·legi de religiosos escolapis des dels 10 als 18 anys, on em van inculcar l’horror als pecats del sisè manament i principalment a la masturbació. El 1959, quan estava fent les pràctiques d'alferes d’Infanteria, i després d'uns set anys de lectures, converses i debats, em vaig convertir en un fervent gnòstic laic. Mai me n'he penedit; tot al contrari. Fins que vaig assumir plenament la meva condició d'homosexual i vaig rebutjar tota idea de matrimoni, les meves experiències sexuals van ser, en un 85% homosexuals. Això va ocórrer quan, a la mort del dictador Franco em vaig trobar davant la disjuntiva de sortir de l'armari o mantenir-m’hi tancat. Vaig optar per seguir els dictats de la meva consciència i sortir. Mirant amb una perspectiva de molts anys hi ha hagut a l'Estat espanyol un canvi tan enorme, que sembla increïble que s'hagi produït en la catòlica Espanya. De viure turmentats i en el desassossec, per la tremenda intranquil·litat d'estar en pecat, pel pànic a les batudes de la policia i de que t'apliquessin la nefasta Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, per si en el treball, les amistats i la família descobrien la teva condició, sens dubte la més blasmada de totes, hem passat, amb penes i treballs, tot sigui dit,a sentir-nos segurs i feliços, penso que la majoria de nosaltres. No és meravellós que cada cop li sigui més fàcil a un adolescent assumir les seves preferències sexuals davant els seus pares, els seus amics i a l'escola? No és fantàstic que un adult ja no se senti obligat a casar-se per mantenir el seu gran secret en el fons del seu ésser? No ho és també que finalment ja puguem manifestar públicament el nostre, afecte, el nostre amor sense cap condició? I sobretot, no és inaudit que ja puguin –els que ho vulguin- casar-se i formar una família?. I tot això, no hem d'oblidar-ho mai, ens ho hem guanyat amb la nostra lluita constant des de 1970. Ningú no ens ha regalat res. Hem hagut d’ aconseguir-ho amb esforç i tenacitat, convencent la gent que les nostres reivindicacions eren justes i ens eren degudes (“Zero” núm. 86, maig del 2006).