EL BLOG DE L'ARMAND

EL NOBILIARI GENERAL DE CATALUNYA (SEGLES IX A XXI)
14/09/2010
1.- Es tracta de la publicació de la genealogia d'aproximadament unes tres mil famílies de la noblesa catalana, en forma d'arbres, taules o quadres genealògics. És una obra ingent, com la de la toponomàstica Onomasticon Cataloniae de Coromines, que també prestigiarà el nostre país.

2.- Jo, com Coromines, he dut endavant la recerca molt personalment.

3.-La documentació de base ja existeix. És la feina de tota la meva vida. Ara cal passar-la tot seguit, en format consultable. Sobre tot quan la GEC, en edicions posteriors ha reduït els arbres genealògics que tan útils han estat per als historiadors i altra gent interessada.

4.-Com Coromines, necessito un ajudant competent que em faciliti la conclusió i la redacció de l’obra en un espai de temps fixat (2 anys).

5.-La formació d’una persona competent al meu costat farà que, amb la vista al futur, tota la meva documentació, llegada en vida a l’ANC, pugui ser analitzada i elaborada seguint els meus criteris.

IMPORTÀNCIA NACIONAL I INTERNACIONAL DE L'OBRA
Serà una eina fonamental i de gran utilitat per als investigadors i afeccionats, tant nacionals com extrangers, que disposaran d'una obra fàcil de consultar, d'un material de gran interès per situar o emmarcar personatges i famílies en traballs i estudis biogràfics, històrics, sociològics, estadístics, demogràfics, o de caràcter personal pel fet de descendir-ne. Cal tenir present que s'hi inclouran:
a) Famílies del Principat (inclosa la Catalunya Nord) que hi han romàs sempre o han passat a altres parts dels Països Catalans, a Euskadi, Aragó, Castella, Galícia, Canàries, Occitània, Sardenya, Sicília, Nàpols, Grècia, França, Austria, Iberoamèrica (Cuba i Xile, principalment), etc.
b) Famílies estrangeres ennoblides a Catalunya, procedents principalment d'altres països de la Península Ibèrica, de la Península Italiana, d'Occitània, França, els Països Baixos, Alemanya, etc.

6. Omplirà un buit que ens cal evitar que hi sigui, ja que ens posarem al nivell d'altres països d'Europa, on fa temps que aquesta tasca de recerca és feta i publicada. Exemples, entre d'altres, que cal destacar:
Europäische Stammtafeln, iniciada pel príncep Wilhelm Karl von und zu Isenburg-Büdingen, continuada pel baró Frank von Loringhoven, i finalment per Detlev Schwennicke. Ja n’han sortit 25 volums.
Genealogisches Handbuch des Adels, continuador del famós Almanach de Gotha.
Historia genealógica y heráldica de la monarquía española, amb deu volums, inacabada), i
Anales de la nobleza española (15 volums apareguts), ambdós de Francisco Fernández de Bethencourt.
Enciclopedia heráldica y genealógica hispano-americana (97 volums publicats), dels germans Alberto i Arturo García Carraffa, y actualment continuada per Endika de Mogrobejo.
Enciclopedia storico-nobiliare italiana (nou volums) de Vittorio Spretti.
Grandes familles de Grèce, d'Albanie et de Constantinople. Dictionnaire historique et généalogique, del príncep Mihaïl-Dimitri Sturdza.
Teatro genealogico delle famiglie nobili, titolate, feudatarie ed antiche del regno di Sicilia, viventi ed estinte, de Filadelfo Mugnos.
Burke's genealogical and heraldic directory of the peerage, baronetage and knightage (diferents edicions).
The peerage of England, Scotland and Ireland, containing a genealogical account of all the peers, baronets...to which is added the extinct peerage, de J. Debrett (diferents edicions).
Repertoire de généalogies françaises imprimées, d'Etienne Arnaud.
Les familles titrées et ennoblies au XIX siècle, d'Albert Reverend (onze volums).
Recueils de généalogies angevines, de Bernard Mayaud (nou volums).
Généalogies des provinces du Nord, del comte de Sors de Solmont.
Généalogies limousines et marchoises, de Jean-Louis Ruchaud.
L'Allemagne dynastique, d'A. Giraud i M. Huberty (set volums publicats).
Manuel d'histoire généalogique, d'A. M. Stokvis. etc.etc.

ESTRUCTURA DE L'OBRA
1. El projecte té, en principi, cinc parts o volums: Cada entrada és una família noble i cal tenir en compte que una homonímia en el cognom no vol dir una sola família o llinatge. Hi ha molts cognoms homònims que no tenen cap relació els uns amb els altres. Les genealogies poden ser molt curtes –perquè hem trobat molt poca informació- i altres més llargues o molt més llargues. Tot el que he trobat és el que apareix en aquestes taules genealògiques. I he de dir que només incloc els llinatges dels quals em consta que són nobles, i que els noms dels llinatges apareixen en llur forma correcta en català. Una dificultat amb la qual m`he trobat manta vegada és la d’esbrinar l’origen de la noblesa (immemorial o de privilegi, i en aquests darrer cas si el privilegi d’ennobliment pertany a un llinatge urbà o rural). També em cal dir que considero catalans aquelles llinatges a les quals els ha estat concedit un privilegi nobiliari català o s’han establert definitivament i per més de cent anys a Catalunya. Hom inclou també els llinatges catalans ennoblits fora de Catalunya.

Vol. I: Llinatges i famílies comtals i vescomtals (tots els primitius comtats: Barcelona, Besalú, Cerdanya, Empúries, Osona, Pallars Sobirà i Jussà, Ribagorça, Rosselló, Tarragona, i Urgell; i vescomtats: Àger, Barcelona, Bas, Berguedà, Cabrera, Cardona, Castellbò, Castellnou, Cerdanya, Conflent, Fenollet, Ribes (v Barcelona), Rocabertí, Santmartí (v Barcelona), Tarragona, Tatzó, i Vilamur, entre 50-60 quadres genealògics).

Vol. II: Llinatges i famílies de la noblesa immemorial. Els nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle X al XIV. (Uns 300 quadres genealògics, entre els quals els dels Abella, Àger, Aguda, Aguilar, Aguiló, Aiguafreda, Aiguaviva, Aimeric, Albert, Albi, Alemany (de Bellpuig i Alemany-Descatllar), Alentorn, Alta-riba, Anglesola, Ansa, Ardena, Areny, Argençola, Argentona, Armanyà, Armengol, Artés, Avellaneda, Avinyó, Bages, Balbs (o Desbalbs), Balsareny, Banyuls, Barberà, Barutell, Bassella, Bastons, Bellera, Bellestar, Bell-lloc, Benviure, Berga, Besora, Bestracà, Biure, Blanes, Boixadors, Bordils, Cabrera, Calders, Camarasa, Campllong, Canalies, Canet, Canyelles, Caramany, Cartellà, Castellcir, Castellet, Castellolí, Castell-Rosselló, Castellvell, Centelles, Cervià, Cervera, Cervelló, Claramunt, Clusa (o Saclusa), Conanglell, Copons, Corbera, Cornellà, Cortsaví, Ceixell, Cruïlles, Curull, Desbac, Desbrull, Descatllar, Descoll, Desfar, Desllor, Despalau, Despujol, Dosrius, Entença, Erill, Eroles, Espasens, Espés, Farners, Fluvià, Foixà, Fortià, Freixenet, Fullà, Galliners, Gelida, Guimerà, Gurb, Hortafà, Hostoles, Jorba, Josa, Llacera, Llers, Llo, Llordat, Lloret, Lloria, Lluçà, Llupià, Maçanet, Malla, Manlleu, Mataplana, Meca, Mediona, Merlès, Merola, Milany, Millars, Montanyans, Montbrú, Montbui, Montcada, Montesquiu, Montoliu, Mont-rodon, Montpalau, Montpaó, Mont-ral, Montserrat, Montsoriu, Móra, Mosset, Mur, Navata, Òdena, Oix, Oló, Olost, Oluja, Oms, Orcau, Orís, Orriols, Paba, Palafolls, Palau, Palol, Paracolls, Pau, Peguera, Penyafort, Peramola, Perapertusa, Peratallada, Perellós, Perves, Pinós, Planella, Pontós, Ponts, Porqueres, Puigpardines, Puigverd, Pujalt, Queralt, Rajadell, Requesens, Ribelles, Ribes, Rocacorba, Rocafort, Rosanes, Saga, Sagarriga, Saguàrdia, Salbà, Sales, Samasó, Santacoloma, Santauegènia, Santafè, Santaoliva, Santapau, Santhipòlit, Santjoan, Santmartí, Santvicenç, Saportella, Sau, Savassona, Sentmenat, Serrallonga-Cabrenys, Sinisterra, Sitjar, So, Tagamanent, Talamanca, Talarn, Tallada, Tamarit, Taradell, Tarragona, Tarroja, Tatzó, Terrassa, Timor, Toralla, Tord, Tornamira, Torrelles, Torroella, Tost, Tous, Urtx, Vallgornera, Vernet, Vilademany, Vilademuls, Vilafranca, Vilamarí, Vilaragut, Vilanova, Vilaragut, etc.).

Vol III: Famílies de la noblesa de privilegi (ennoblides entre els segles XIV i XIX). A.- Famílies d'origen urbà (el patriciat de les ciutats i viles. Uns 500 quadres genealògics, entre els quals els dels Abadal, Abària, Adroer, Aguilar, Aguiló, Aguirre, Agullana, Agulló, Agustí, Aibrí, Aixada, Aixandri, Aixemús,. Aixerat, Alaix, Alarigues, Alba, Albanell, Alberc, Alberic, Alberni, Alçamora, Alegre, Alegre (òlim Roig), Alemany, Alemany, Alió, Alòs, Amat, Amigant, Andreu, Anglesell, Anguera, Antentes, Antic, Aparici, Aragall, Argany, Argelic, Argilaga, Argullol, Armengol, Arnau, Asenjo, Asprer, Bac, Bacardí, Badaula, Balç, Ballaró, Ballester, Barberà, Barceló, Baró, Barreter, Bartomeu, Bassols, Bastero, Bauló, Bellafila, Bell-lloc, Bellver, Benages, Bensi, Berard, Berardo, Berenguer, Berenguer, Bertran, Bertrola, Blai, Blau, Boer, Boet, Bofarull, Boixadors, Bojons, Bolet, Bonet, Boneu, Boquet, Bordes, Bòria, Borràs, Bosc, Bou, Bover, Bransí, Brasó, Brossa, Bru, Bru, Bruguera, Bullfarines, Burguès, Bussot, Cabanes, Caçador, Calbet, Calbó, Calcer, Calcina, Calderó, Calva, Camprodon, Camps, Camps, Canal, Canals, Canals, Canet, Canivell, Canta, Caors, Capmany, Caralt, Carcassona, Càrcer, Cardona, Carreres, Casademunt, Casals, Casamitjana, Casanoves, Casa-saja, Casetes, Castellbell, Castellví, Cellers, Cendra, Cercós, Cervera, Cerveró, Cirerols, Cisterer, Cisteró, Clanet, Clasquerí, Claver, Codalet, Codina, Codolosa, Colom, Comamala, Company, Compte, Constantí, Corbera, Cornet, Coromina, Corrià, Cortada, Cortiada, Cortit, Cossó, Costa, Cubells, Cucurella, Dacs, Dams, Delàs, Delfau, Delpàs, Deona, Desbosc, Descalç, Descamps, Desclergue, Descoll, Desfonollar, Despuig, Destorrent, Desvalls, Deu, Doset, Duran, Durfort, Dusai, Eloi, Escofet, Esglésies, Esmandia, Espalter, Esteve, Estrada, Falcó, Fatjó, Ferrer, Ferrer, Ferrera, Ferreter, Fises, Fiveller, Font, Font, Fontanelles, Fontaner, Fontdevila, Foraster, Forcades, Forcet, Forn, Forner, Fortuny, Franc, Franquesa, Freixe, Freixes, Frigola, Fumes, Fuster, Gallí, Garbí, Garriga, Gascó, Gasset, Gassià, Generés, Genovard, Genovès, Gibellí, Gil de Frederic, Gili, Ginebreda, Ginesta, Gironella, Gispert, Glòria, Golorons, Gomar, Gomis, Graell, Gralla, Granollacs, Grases, Grimau, Grimosacs, Gualbes, Guardialada, Guerau, Guialmar, Hereter, Hereu, Hermes, Hortoneda, Huguet, Icard, Ivorra, Jaen, Jàfer (o Jafre?), Jaubert, Jaumar, Joan, Jofre, Joli, Jordà, Jou, Juliol, Junyent, Lapeira, Llambí, Llampilles, Llaveria, Lledó, Llentes, Llimona, Llisac, Llobera, Llobet, Llordat, Llordella, Lloreda, Lloselles, Lluc, Lluçàs, Llull, Maçana, Maçanes, Macià, Mainer, Maler, Malet, Manalt, Maranyosa, Marc, Marimon, Marquet, Martorell, Mascaró, Masdemunt, Masferrer, Masó, Maspons, Matí, Maure, Mediona, Mensa, Mercader, Messonada, Mestres, Micó, Milsocors, Miralles, Miralls, Miravall, Miret, Miró, Moixí, Moixó, Molines, Monjo, Monçalvo, Montagut, Montaner, Montargull, Montornès, Montsuar, Moradell, Morata, Morató, Morell, Moret, Morgades, Múxiga, Nabona, Navel, Negrevernis, Noguers, Novell, Nuix, Oliva, Oliver, Ollers, Olzina, Orlau, Padellàs, Pagès, Paixau, Palau, Pallejà, Paratge, Pasqual, Pastor, Paulet, Pedrals, Pedró, Pedrol, Perearnau, Perers, Perpinyà, Pi, Picó, Pinyana, Pinyol, Ponç, Pongem, Ponsic, Preixana, Pubill, Puig, Puigdeponç, Puigdessàlit, Puigmarí, Puigverd, Pujades, Pujol, Queraltó, Rabassa, Ramon, Raset, Real, Reart, Recs,Redolat, Reges, Reguer, Reig, Reixac, Relat, Renovau, Remolins, Riber, Riera, Riquer, Riu, Rius, Rocacrespa, Rodoreda, Roig, Romanyà, Ros, Rossell, Rosselló, Rovira, Rovirola, Rufales, Sabastida, Saconomina o Sacoromina, Safont, Saiol, Sala, Salabert, Salaverdenya, Salla, Salomó, Samsó, Santandreu, Santcliment, Sapila, Saplana, Saporta, Sarrià, Sarriera, Sarroca, Sarrovira, Satorres, Seguí, Sellés, Serra, Setantí, Sobies, Soldevila, Soler, Spano, Sunyer, Tallander, Tàpies, Taquí, Tarafa, Taravall, Tarragó, Tàrrega, Taverner, Teixidor, Terrè, Tord, Torrent, Torres, Torroella, Tos, Traginer, Trinyac, Tudó, Turell, Valencàs, Vall, Vallbona, Vallseca, Vedruna, Verneda, Vertamon, Vicenç, Vidal, Vila, Vilana, Vilana-Perles, Vila-seca, Vilatorta, etc.).

Vol IV: Famílies de la noblesa de privilegi (ennoblides entre els segles XIV i XIX). B.- Famílies d'origen rural (camperoles, principalment de pairalies. Uns 700 quadres genealògics, entre els quals els dels Ahonés, Albert, Albertí, Albó, Almar, Almogàver, Amargós, Amat de Palou, Ametller, Àngel, Anglès, Anglí, Ardèvol, Areny, Argemir, Argila, Arinyo, Arquer, Arrufat, Artés, Balaguer, Balcells, Baldric, Balle, Ballester, Barnola, Barraquer, Barrera, Bas, Basart, Bassedes, Bassols, Bataller, Batista. Batlle, Batlle, Bellcastell, Bellet, Bellsolell, Boatella, Bofill, Boix, Bordons, Borràs, Borrell, Bosc, Bosquets, Botella, Boter, Bou, Brescó, Bret, Bricfeus, Bruguer, Bufalà, Cabanyes, Cadell, Calbís, Callís, Camats, Camós, Campà, Campllong, Camporrells, Càncer, Cànoves, Cao de Benòs, Capdevila, Capmany, Carbonell, Carles, Carmona, Carner, Carrera, Carreres, Casals, Casanova, Caselles, Caseres, Cases, Castellar, Castellarnau, Castelló, Castells, Castellví, Casteràs, Catà, Cavestany, Centena, Cerdà, Claresvalls, Claret, Clariana, Climent, Clota, Clua, Còdol, Coll, Collferrer, Colomer, Comallonga, Comelles, Comes, Comes del Brugar, Comte, Conanglell, Concabella, Conesa, Conill, Cordelles, Coromines òlim Albó, Corregó, Correu-Florit, Cors, Cortada, Cortada de Merlès, Corts, Costa, Crosses, Dalmases, Dalmau. Dalmau, Dalmau, Derrocada, Desbalbs, Descall, Desplà, Despou, Desvilar, Deu, Domènec, Dou, Dou, Eixalà, Elies, Eres, Escolà, Escot, Espitlles, Esplugues, Espona, Espuny, Espunyol, Esquerrer, Estanyol, Estrabau, Eures, Eva, Fàbregues, Falgars, Fals, Falguera, Fares, Fel, Feliu, Feliu, Feliu de la Penya, Ferran, Ferran, Ferrando, Ferrer, Ferrer, Ferrer de Bosquets, Ferrer-Noguer, Ferreró, Feu, Figueres, Figuerola, Firmat, Fita, Foix, Folc, Folcràs, Font, Fontanella, Fontanelles, Fontanilles, Fontcoberta, Fontdevila, Fonts, Fornols, Fort, Fort, Francolí, Freixes, Fric, Frigola, Gai, Gaiolà, Gallard, Garrigoles, Gassius, Gassol, Gat, Gavaldà, Gàver, Gelpí, Gendre, Gener, Genover, Gibert, Giblé, Gifre, Giginta, Gilabert, Gimbernat, Giralt, Girgós, Girona, Gironella, Gispert, Gleu, Gomar, Gònima, Gorgot, Grandís, Graner, Gras, Grau, Grau de la Gleva, Grevolosa, Grossó, Gualba, Guanter, Guàrdia, Guardiola, Guasc, Güell, Güell, Guilla, Guinard, Guitard, Guiu, Homdedeu, Horta, Hortal, Hortells, Hospital, Hostalric, Humbert, Icard, Illa, Imbert, Isern, Jardí del Portal, Jonquer, Jovel, Jover, Lillet, Linyau, Llabià, Llança, Llaners, Llar, Llauder, Llaudes, Llaurador, Llenes, Llentisclar, Lleu, Llinars, Llobregat, Llopis, Llorac, Llordat, Llorenç, Lluna, Llunes, Lomanya, Macip, Madrigal, Magarola, Magrinyà, Mai, Maimó, Malars,Malloles, Manca, Manegat, Manresa, Marata, Marc, Marçà, Marès,Margarit, Màrgens, Marí, Marter, Martí, Martin, Mas, Masbernat, Mascaró, Masdevall, Masdovelles, Massons, Massot, Mata, Mates, Mateu, Maüll, Maure, Medir, Meià, Melgosa, Melic, Meranges, Mestre, Milà de la Roca, Milans, Milans del Bosc, Minguella, Miquel, Miquelet, Mir, Miralles, Miró, Mitjavila, Moliner, Moner, Montagut, Montaner, Montclús, Montcorb, Montfar, Mont-ras, Montserrat, Morató, Morenes, Morera, Navarro, Nebot, Negrell, Nicolau, Nin, Ninot, Niubò, Noell, Noguer, Nouviles, Obac, Olivella, Oliver, Oliver-Copons, Oliveres, Olmera, Olzinelles, Omedes, Oms, Oriol, Oriola, Orioles, Ornós, Orriols, Orteu, Ossó, Pagès, Palau, Pallarès, Palmerola, Palol, Palou, Papiol, Pardina, Parrella, Pastoret, Pastors, Pedrolo, Peirí, Pelegrí, Pellisser, Pera, Peradejordi, Perelló, Perramon, Pi, Picalquers, Piquer, Piferrer, Pineda, Plandolit, Planell, Pobla, Pol, Pont, Pontarró, Porres, Portell, Portolà, Portolès, Poses, Potau, Pou, Prat, Prat de Santjulià, Prats, Prior, Prous, Prunera, Puig, Puigcerver, Puiggener, Pujades, Pujol, Quadres, Queixàs, Quer, Queralt, Quintana, Rabert, Ramera, Ramis, Ratera, Regàs, Reniu, Reverter, Riba, Ribalt, Ribera, Ribes, Ribot, Ric, Riera, Ripoll, Roca, Rocabruna, Rocafiguera, Roger, Ros, Ros-Llogaia, Rosselló, Rosset, Rou, Roure, Rovira, Rubí, Rubies, Rull, Sabater, Sacalm, Sacirera, Sacosta, Sadurní, Safont, Sagarra, Sagrera, Sala, Salabert, Salat, Saleta, Salses, Saltells, Salvador, Sanç, Sanespleda, Sanou, Santcerní, Santdionís, Santfeliu, Santgenís, Santjust, Santromà, Santsadurní, Segurioles, Semir, Senaller, Serinyana, Sescases, Sescomes, Sestorres, Simó, Siscar, Siurana, Sobregrau, Solà, Solà de Santesteve, Solanell, Solans, Soler, Sorribes, Suanya, Subirà, Sullà, Sunyer, Tafurer, Talladella, Tarau, Taurinyà, Terès, Terrades, Toda, Tord, Torner, Torrent, Torres, Torroja, Tragó, Travi, Tregurà, Tries, Trinxeria, Tristany, Trullol, Tudela, Tuixent, Vaireda, Valls, Veciana, Vega, Veí, Vendrell, Verai, Vergós, Vidal, Vigo, Vila, Viladesau, Vilagut, Vilalba, Vilallonga, Vilamala, Vilaplana, Vilar, Vilardaga, Vilargent, Vilarig, Vilarúbia, Vila-seca, Vilosa, Vinyals, Vinyes, Virgili, Viver, Vivet, etc.).

Vol V: Famílies ennoblides per concessió de títol nobiliari del Regne, després de l'anomenada "confusió d'estats" (ennoblides entre 1816 i 2011. Pròleg de Francesc Cabana i Vancells. Són 78 famílies: Agelet 1912, Arruga 1950, Artal 1912, Balaguer 1930, Balanzó (abans Balansó) 1921, Baró 1875, Bau 1973, Bonet 1901, Borrell 1860, Bosch-Labrús (abans Bosc) 1926, Brunet, 1836 Brusi 1875, Cabrera (1840) 1875, Carles (ara Carles-Tolrà) 1896, Carulla 1919, Castelló 1846, Clarós 1849, Claveria (1848), Colombí 1816, Cussó 1921, Dalí 1982, Esteva (abans Esteve) 1831, Fabra 1889, Falguera 1861, Ferratges 1887, Ferrer 1889, Fleix 1833, Fontanellas (abans Fontanelles) 1849, Forgas (abans Forgues)1919, Garriga-Nogués (abans Garriga) 1921, Gibert (1856), Girona 1893 i 1917, Godó 1916, Griñó (abans Grinyó) 1920, Güell 1865 i 1877, Güell 1908, Jover 1896, Julià 1901, Lacambra 1927, 1833, Manso 1844, Maristany (abans Marestany) 1911 i 1918, Milà 1926, Miquel 1925, Mola 1948, Moré (abans Morer) 1879, Moret 1913, Muntadas (abans Muntades) 1908, Nuet 1871, Oró 2003, Prim 1843, Puig 1848, Quadras (abans Quadres) 1900, Rabell 1897, Remisa 1840, Rialp (abans Rialb) 1925, Riera 1833, Rius 1871, Rius 1888, Robert 1891, Romañà (abans Romanyà) 1913, Romeu 1888, Romeu 1922, Rumeu (abans Romeu) 1901, Sagnier 1922, Sala 1926, Samà (abans Samar) 1860, 1872, i 1893, Samaranch 1991, Sanllehy 1919, Sanpera 1913, Sarri 1897, Sert (abans Cert) 1904, Sicart 1875, Soler 1880, Tàpies (2010), Tarradellas (abans Terradelles)1986, Torroja 1973, Vilallonga 1901, Vives 1833.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES
1. La seriositat i el rigor històric seran fonamentals a l'obra.
2. És l'obra de tota una vida, en la qual he esmerçat una infinitat d'hores de treball de recerca a arxius i biblioteques, públics i privats.
3. Els folis tindran un tamany o format de 24 x 36, apaïsats (com els de l'obra alemanya Europäisches Stammtafeln).
4. El tipus de quadre o arbre genealògic serà el descendent, ja emprat a la "Gran Enciclopèdia Catalana", però amb expressió -sempre que siguin coneguts- dels llocs i dades (dia, mes i any) de naixement, matrimoni i defunció de cada personatge, i expressió dels feus que van incrementant el patrimoni familiar.
5. Sempre que es coneguin, s'expressaran els principals càrrecs i dignitats de cada personatge, així com els títols nobiliaris i les dades de concessió i d'ennobliment.
6. Cada volum portarà una introducció d'un historiador de renom i solvència (penso en Martí Aurell, Josep M. Salrach, Gaspar Feliu, Eva Serra i Francesc Cabana), que exposaran el paper i la funció social de la noblesa a les distintes èpoques de la història.