EL BLOG DE L'ARMAND

SIS-CENTS ANYS DE LA MORT DEL DARRER MONARCA DEL CASAL DE BARCELONA
02/04/2009

Avui fa sis-cents anys moria a Barcelona, als 53 anys, el comte-rei Martí I l’Humà, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Sicília (Martí II), comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i de Neopàtria.

Havia nascut a Perpinyà, EL 29.7.1356, essent el setè fill del comte-rei Pere III el Cerimoniós, i el segon fill de la seva tercera muller i cosina-segona, la infanta Elionor de Sicília, també pertanyent al Casal de Barcelona.

 Es va casar dues vegades, la primera, a Barcelona, el 13.6.1372, amb una dama de la més alta noblesa aragonesa, Maria de Luna, comtessa de Luna, morta a Vila-real, el 29.9.1406, filla de Lope de Luna, primer comte de Luna i senyor de Sogorb i de Brianda de Got (o Agoult), neboda del papa Climent V, i la segona, a Barcelona, el 17.9.1409, amb Margarida de Prades i de Cabrera, filla del seu cosí segon, Pere de Prades i Eiximenis d’Arenós, baró d’Entença, i de Joana de Cabrera i de Castellbò, morta a Riudoms, el 23.7.1430. Tot i que es va casar la segona vegada per tal d’assegurar la seva descendència, només tingué quatre fills de la primera muller: l’infant Jaume, que va morir essent nadó, el rei Martí I de Sicília, i els infants Joan i Margarida, també morts nadons.

 Quan era infant, el seu pare l’havia creat comte de Morella (1367), de la Plana (1368) i de Xèrica (1372), i també fou duc de Montblanc (1387), per gracia del seu germà, el comte-rei Joan I, a qui succeí en el tron per haver mort sense fills barons.

Fou el XXXIè comte de Barcelona des del comte Berà (801-820) i setzè-net de Sunifred I (844-848), comte de Barcelona, pare de Guifre I el Pelós (878-897).

 Aquest article commemoratiu el faig també per una altra raó. Al llarg dels anys, molta gent m’ha preguntat qui seria avui dia el descendent més proper de Marti I i quan els responc que seria el rei Joan Carles I es queden parats. I per què és així?. Doncs molt senzill: el Compromís de Casp va elegir com a comte-rei l’infant Ferran de Castella, que era nebot carnal, per part de mare del difunt comte-rei, i va regnar amb el nom de Ferran I. Aquest va ésser pare de Joan II i aquest darrer ho fou de Ferran II el Catòlic, pare de Joana I la Boja, que va ésser la darrera sobirana de la dinastia castellana dels Trastàmara (del llinatge dels Borgonya-Ivrea) i mare del primer Àustria, Carles I l’Emperador. De pares a fills, els Àustria es van extingir, el 1700, amb Carles II, que va fer hereu el seu besnebot, Felip de Borbó, duc d’Anjou, primer rei d’Espanya, que va regnar amb el nom de Felip V, i d’ací, de pares a fills, arribem a l’actual rei Joan Carles I que, agradi o no a molts, és el legítim comte de Barcelona.

 Ara bé, com sempre, els jutges no són del tot imparcials i malauradament, moltes vegades són condicionats per fortes pressions. Dic això, en el cas concret del Compromís de Casp, perquè els compromissaris tenien dues opcions: elegir el parent més propinc per línia femenina o per línia agnatícia. Veiem ambdós casos, genealògicament parlant i prescindint de motivacions polítiques:

A)   Si acceptem que a la Corona d’Aragó les dones podien heretar el tron o transmetre llurs drets a la corona, és evident que la nova comtessa-reina hauria d’haver estat la infanta Violant (+ 1443), filla del comte-rei Joan I, germà de Martí I l’Humà, que estava casada amb un Capet de la branca dels Anjou, el rei Lluïs II de Nàpols, comte de Provença. Si hagués estat així, avui seria el legítim comte de Barcelona, l’arxiduc Otó, cap de la casa imperial d’Àustria i reial d’Hongria, descendent directe de la infanta Violant.

B)   Si la successió al tron només era possible, en aquell moment, a través de la línia masculina o agnatícia, el tron corresponia al cosí-segon de Martí I l’Humà, el comte Jaume II d’Urgell (+ en captiveri el 1433). I si hagués estat ell l’elegit, avui seria comtessa de Barcelona, María Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa, duquessa de Medinaceli, de Dénia i de Sogorb, marquesa de Pallars, d’Aitona i de Camarasa, comtessa d’Empúries, d’Osona, de Prades i de Cocentaina, vescomtessa de Cabrera, Bas i Vilamur, directa descendent del Dissortat.

 Cal no oblidar que el rei de Sicília, Martí I el Jove, mort el 1409, en vida del seu pare, Martí l’Humà, no va deixar fills de les seves dues mullers, la reina Maria I de Sicília i la que després seria reina Blanca I de Navarra, però havia tingut un fill amb Tarzia Rizzari: Frederic d’Aragó, també conegut com Frederic de Luna (* v 1402 + 1438). El seu avi el rei Martí, hagués volgut que el succeís però va morir abans d’aconseguir que el papa el legitimés i això féu que la seva candidatura al Compromís de Casp fos rebutjada.. Si hagués estat legitimat per succeí al tron hem de dir que es va casar amb la noble catalana Violant Lluïsa de Mur, que abandonà aviat i morí empresonat pel rei de Castella Joan II, a Cuéllar, sense deixar fills (AVUI, 31.05.2010).