EL BLOG DE L'ARMAND

LA IMPORTĀNCIA DE LA GENEALOGIA
03/04/2019

Molta gent no té ni idea de què és la genealogia. M’han arribat a dir geneòleg i fins i tot ginecòleg, de veritat. Altres confonen la genealogia amb l’heràldica, que és la disciplina que tracta dels escuts d’armes o armories.

Però que és, doncs, la genealogia? És la disciplina autònoma que tracta de l’origen i la descendència de llinatges o d’estirps, que mitjançant documents fefaents (per això podem dir que és una ciència exacta), estableix el parentiu entre persones, famílies i línies en sentit ascendent o descendent. És també una de les ciències auxiliars de la Història i d’altres disciplines, com veurem. És també una disciplina científica perquè constitueix en un conjunt de coneixements sistemàticament ordenats en un procés que és resultat d’una recerca rigorosa i metodològica, basada en la realitat i guiada per criteris lògics. Però també esdevé un joc apassionat de recerca i de col·lecció que requereix perseverança.

Sempre s’ha considerat de bon to saber els noms dels avantpassats, de quantes més generacions millor, prescindint de llur estatus social. Thomas Fuller, escrivia el 1662 que calia condemnar la descurança, per no dir la ingratitud, d’aquells que no tenen idea del lloc on van néixer llurs pares i avis i proposava multar els hereus que ho desconeixien.

L’interès per la genealogia s’ha donat en tots els pobles del món i és per això una de les disciplines més antigues. La trobem principalment a l’Índia, Egipte, el pobles sumeris, babilonis i hittites, a la Xina i el Japó, entre els hebreus, els grecs, els romans, els pobles nòrdics i a l’Islam.

Hi ha hagut també, des de sempre una gran quantitat de falses genealogies elaborades per genealogistes sense escrúpols. Tanmateix, a partir del segle XVII, principalment a França, van aparèixer mètodes crítics aplicats a la història i a l’estudi de les fonts, de la paleografia, del llatí medieval i de la diplomàtica. Aquests mètodes no van arribar a la Península Ibèrica fins a finals del segle XIX i començaments dels XX, tot i que els inventors de falses genealogies encara abunden. Es va produir una revolució en el camp de la genealogia gràcies a la demostració de la realitat científica de l’herència, que va modificar les seves perspectives i els seus fonaments. Des d’aquesta època, la genealogia ja no tracta només dels ascendents, descendents i col·laterals, sinó que explica també llurs semblances, llur personalitat i la història de llurs famílies.

He dit abans que la genealogia, a més de ser una ciència pròpia també és auxiliar de moltes altres:

A). De la biologia i la genètica. Des del descobriment en les plantes dels gens i de les tres lleis de la puresa dels caràcters, de la dominància i de la segregació, aquesta descoberta es va verificar també en els animals i finalment en el humans. Des de l’instant que es va provar que en els ésser humans hi havia uns caràcters hereditaris, la genealogia ca ésser d’una gran utilitat.

B). De la medicina. L;a consanguinitat a vegades reforça els caràcter hereditaris benèfics, però també reforça les tares o defectes, havent-hi llavors un risc més gran de malformacions o de malalties dominants (diabetis, asma hipertensió, glaucoma, bogeria, albinisme, hemofília, sífilis, epilèpsia, daltonisme, etc).

C). De la demografia i l’estadística. En l’estudi de la nupcialitat, la fecunditat, la mortalitat en les famílies. També les famílies emigrades i immigrades per diferents raons (econòmiques, religioses, polítiques, etc), el sexe dels nascuts i dels morts, si neixen més dones que homes, la freqüència dels bessons, les edats de casament i les de mort.

D). De la història i la biografia. La genealogia pot aportar solucions a conflictes històrics. La Guerra dels Cents Anys té una explicació genealògica i per això les pretensions dels reis d’Anglaterra al tron de França. La Guerra de Successió a la Corona hispànica, que enfrontà el duc d’Anjou (Felip V) a l’arxiduc Carles (Carles III), les guerres carlines, el Compromís de Casp, etc. La genealogia també té interès en la història social, ja que produeix moltes sorpreses. Trobem vilatans descendents de reis i reis descendents de vilatans.

E). De l’economia. Per a l’economia es ésser humans són un valor econòmic, un capital rendible que va en augment amb la prolongació de la vida i amb el perfeccionament intel·lectual i professional. Però aquest capital es troba sempre sota l’amenaça de la salut, la mort prematura, la invalidesa, causes que poden venir dels avantpassats.

F). De la sociologia. La genealogia és fonamental en les taules geneosociològiques fetes per veure les professions en una família, la seva progressió o regressió social i per estudiar la influència de la mort en una classe social.

G). Del dret. També és important la genealogia en els impediments (civils o canònics) per casar-se, en la tutela de menors i incapacitats, en la successió mortis causa, en la pàtria potestat, en les vinculacions, els patronats, els beneficis, les causes pies i les capellanies.

Finalment, la genealogia científica pot ser un gran ajut per destruir la nefasta teoria del racisme i la xenofòbia. Tots, des de reis i emperadors fins al més humil ciutadà, tenim avantpassats, musulmans, jueus, grecs, fenicis, romans, ibers, celtes, vàndals, mongols, turcs, negres, etc. La puresa de les races és un mite (El Demà, 10.12.2009).