EL BLOG DE L'ARMAND

ANTROPONÍMIA: L’ORIGEN I LA FORMACIĶ DELS COGNOMS
03/04/2026
Per què i quan es van formar els nostres cognoms?

A l’època de l’Imperi Romà la gent tenia un praenomen (prenom o nom individual), que avui seria el nom de fonts o de pila; un nomen (nom de la gens o tribu a la qual hom pertanyia i que es dividia en famílies); un cognomen (cognom o nom de la família de la gens); i un agnomen (sobrenom que expressava una circumstància o característica especial de l’individu). Un exemple molt clar el tenim amb Publi Corneli Escipió Africà. Publi era el praenomen, Corneli era el nomen, perquè pertanyia a la gens Cornèlia, Escipió era el cognomen, perquè era de la família dels Escipions, sortida de la gens Cornèlia; i Africà era l’agnomen, perquè havia vençut els cartaginesos a Àfrica. Aquest costum romà es perdé amb les invasions dels bàrbars i trobem que la gent ja només té un nom, el nom propi o prenom. A partir, però, de finals del segle IX és quan comença un llarg procés de formació dels cognoms, que durarà fins al segle XIII, quan tothom a Catalunya ja tenia cognom.

I per què neixen els cognoms? Doncs per una necessitat d’identificació. Imaginem que en una determinada localitat hi havia quatre persones que es deien Joan; calia, doncs, distingir-los per tal de no confondre’ls. Les diferents maneres d’identificació, quan es van hereditàries en una família, van donar lloc als cognoms.

Identificació pels càrrecs o oficis: el nom o prenom anava seguit del del càrrec, dignitat o ofici, i d’aquesta manera trobem un Guifre comte, un Guifre sagristà, un Guifre escrivà i un Guifre levita, o un Bernat oller, un Bernat sastre, un Bernat baster o un Bernat ferrer. Com que, generalment, molts oficis es transmetien de pares a fills es van fixar els cognoms Oller, Sastre, Ferrer, Baster, etc.

Per malnoms o sobrenoms: indicant circumstàncies de naixement, consagracions, benediccions, bons auguris al moment de néixer. Nadal (nascut el dia de Nadal), Durany (indicant un auguri “que ha de durar”), Segon o Quart (indicant l’ordre del naixement), Gener, Febrer o Abril (indicant el mes del naixement), Trobat (que havia estat trobat). També hi ha cognoms que expressen un parentiu, com Cosí, Germà, Nebot, Cunyat, Oncle, o qualitats o defectes físics, psíquics o morals, com Bonhome, Bonfill o Bofill, Homdedéu, Bord o Bastard, Donadéu (donat a Déu), Blanc, Fosc, Blau, Negre, Calbet, Gras, Roig, Cendrós, Barbat, Petit, Poc, etc. Altres són per recordar semblances amb animals, com Esquirol, Bou, Colom, Gralla, Llop, Rossinyol, etc.

Per patronímics: Hem de tenir en compte que als primers segles de l’Edat Mitjana la documentació estava en llatí, doncs bé, una altra manera d’identificar una persona era mitjançant els anomenats patronímics, o sigui, després del nom propi (en nominatiu) es posava (en genitiu, que porta la partícula “de”) el nom del pare. Per exemple, Berengarius Raimundi vol dir Berenguer de Ramon, o sigui, Berenguer fill de Ramon. D’aquesta manera, serien diferents un Bernardus Bernardi d’un Bernardus Raimundi, d’un Bernardus Petri i d’un Bernardus Mironi. Aquesta desinència de genitiu, en castellà va donar la forma dels cognoms patronímics acabats en –ez. Així Martínez vol dir fill de Martín, Rodríguez fill de Rodrigo, Pérez de Pere, López de Lope, etc. En català això no es va produir i els cognoms patronímics van restar igual i per això existeixen els cognoms Jordi, Ramon, Bernat, Joan, Pere, Ramon, Lluc, Albert, Berenguer, etc. Per influència del castellà o de l’aragonès també tenim els equivalents Llopis de López, Gomis de Gómez, Peris de Pérez, Sanxis de Sánchez, Ferrandis de Fernández, etc. En altres llengües s’han produït cognoms similars. En anglès Johnson vol dir fill de John, Thomson de Thomas, Richardson de Richard, etc, i en rus passa el mateix amb Ivanovitx vol dir fill d’Ivan, Alexandrovitx d’Alexandre, Petrovitx de Piòtr, etc amb les dones serà Ivanovna, Alexandrovna i Petrovna.

Per la procedència: Aquí hem de fer unes distincions: a) Per identificar una persona s’indicava el lloc on vivia. Per exemple, Joan del Riu, volia dir que era el Joan que vivia al costat del riu i es distingia del Joan del Puig o, del del Mont o del del Pujol. b) Una altra manera era indicant d’on procedia un individu instal·lat en una localitat. Per exemple, un Joan de Manresa, volia dir que procedia de Manresa i un Joan de Vic, de Vic, etc. c) Les famílies o llinatges nobles generalment adoptaven com a cognom el nom del castell que posseïen com, per exemple, Cardona, Montcada, Cervera, Cervelló, Cruïlles, Foixà, etc. ("El Demà", 13.4.2009).