EL BLOG DE L'ARMAND

INFORME SOBRE LA NOBLESA D'UNS ROCA, ENDOLLATS A UNS HOMŌNIMS DE VILAFRANCA DEL PENEDČS
26/11/2011

Per a provar la noblesa del segon cognom -Roca- amb vista a ingressar al Reial Cos de la Noblesa de Catalunya, puix que el primer cognom no es català, es va presentar un arbre genealògic en el qual s'acreditava ésser descendent de Joaquim Roca i Clarà, que fou ennoblit, quan ja era difunt, per un privilegi de cavaller del Principat, atorgat al seu fill, Joaquim Roca i Batlle, en cap del seu pare, el1794. El que és cert es que la persona interessada no en podia descendir, tal com seguidament provarem.

 

1. Donem per suposat que la filiació es correcta des del pretendent fins al seu suposat quadriavi, Ramon Roca i Beya (correctament, Vella), pare del seu rebesavi, Josep Roca i Blanc.

 

2. A l'arbre del seu expedient consta que l'esmentat quadriavi, Ramon Roca i Beya (de qui no es va presentar l' acta de baptisme i si la del seu casament el1825), va morir a Barcelona e15.1.1869. En l'acta de defunció hom diu que era fill de Josep Roca (no hi consta el segon cognom), natural de Granollers, i de Rosa Beya (tampoc no hi consta el segon cognom), natural de Girona. Fins a aquí tot deu esser cert, però és a partir d' aquest moment on comença la falsificació, tal com veurem a continuació.

 

3. A 1'arbre de l'expedient també consta que el Josep Roca casat amb Rosa Beya és fill de Francesc Roca i Balle i de Teresa d'Argila, sense que el pretendent hagués presentat l'acta d' aquest casament ni la defunció de Francesc. Hom també manifesta que aquest Francesc de Paula Maria Antoni Roca i Batlle fou batejat a Vilafranca del Penedès, e1 4.7.1747, essent germà de Joaquim Josep Roca i Batlle, que obtingué el privilegi de cavaller del Principat, en cap de llur pare comú, Joaquim Roca i Clarà, el 3.9.1794. Ambdós germans eren fills de l'esmentat Joaquim (mort a Vilafranca del Penedès, el 8.9.1747) i de la seva muller (amb la qual es casà, a Vilafranca del Penedès, e1 22.1.1741), Francesca Batlle i Vallespinosa.

 

 

4. Tanmateix, resulta que el matrimoni format per Joaquim Roca i Clarà (sense el 'de' davant el primer i el segon cognom, com figura a l'expedient), que era «botiguer», i Francesca Batlle -capítols matrimonials a Vilafranca del Penedès, el 22.1.1741 en poder del notari Josep Rovira- només tingueren tres fills: Joaquim (batejat el 15.12.1741), que es l'agraciat amb el privilegi de CavalIer; Maria Anna (batejada el 25.8.1745) i Francesca de Paula Maria Antonia (batejada, com els seus germans, a Vilafranca del Penedès, el 4.7.1747!!!). EI matrimoni no pogué tenir mes fills perquè el pare morí a Vilafranca del Penedès, el 8.9.1747, després d'haver fet testament en poder del notari de la mateixa vila, Joan Rovira, el 31.7.1747, i on, com a fills del testador, només s'esmenten Joaquim, Maria Anna i Francesca de Paula, els únics que tingué.

 

 

5. Com fou feta la falsificació? Doncs, d'una manera molt grollera. Al rector de Vilafranca del Penedès, hom li féu signar una certificació del bateig on el «Francesca de Paula Maria Antonia» havia estat substituït per un «Francesc de Paula Maria Antoni». D'aquesta manera, hom féu possible l'endoll. Ara calia inventar el casament d'un suposat fill d'aquest transsexual Francesc, d'una manera que fos versemblant i hom no ho pogués detectar.

 

 

6. Com que resulta que a Granollers, durant la Guerra Civil, foren cremats l' arxiu parroquial el Registre Civil, l' arxiu notarial i el Registre de la Propietat, era un lloc ideal per casar el transsexual Francesc, i aquí ve la segona falsificació: d'algun arxiu parroquial o de l'Arxiu Diocesà hom va furtar un document de llicència d'esposalles, hom hi va resseguir la lletra del text que interessava que restés molt semblant a la que hom anava a substituir i hom en manegà una altra part en la qual hi fou escrit que «Don Joseph Roca y de Argila, natural de Granollers, fill legítim y natural de 1o Noble Senyor Don Francesch Roca Batlle, natural de Vilafranca del Penedès y de Dona Teresa de Argila, consortes» es casava amb «Dona Maria Rosa Beya y Soldevila, natural de Girona, vehina de la parròquia de Sant Esteva de Granollers ... ». D'aquesta manera, hom enllaçava amb el Ramon Roca i Beya autèntic, ja esmentat a l' apartat número 2. La data d'expedició de la llicència, hom la va posar al 29 de febrer de 1804 i el matrimoni, amb una precipitació extrema, fou celebrat al dia següent, l'1 de març. Cal suposar que aquesta data convenia per tal que hom no pogués trobar mai a l' Arxiu Capitular de la Seu de Barcelona la inscripció del pagament del cànon esponsalici, perquè els llibres de llicencies d' esposalles del deganat del Vallès acaben precisament e11803.

 

 

7. L'autor de la falsificació va cometre uns altres errors a més de canviar una 'Francesca' per un 'Francesc': a) donar el tractament de 'Don', 'Noble Senyor' i 'Dona' a persones que no eren nobles específiques (els Roca, puix que eren cavallers, i els Beya, que ni tan sols eren cavallers), qüestió sobre la qual hom era molt primmirat en aquella època; b) el document de l' expedient resulta ésser una fotocòpia de l'«original» que fou presentat, el 1985, a un notari per tal que en certifiqués l'autenticitat. Aconseguida aquesta certificació, l’interessat va destruir aquell «original» manegat i, d'aquesta manera, restava com a únic document «autèntic» l'adjuntat a l'expedient; i c) l'autor de la falsificació no s'adonà que el document falsificat que fou presentat al notari el 1985 no el podia tenir ell perquè el seu lloc forçós era la parròquia de Sant Esteve de Granollers, i resulta que aquesta parròquia, com ja hem dit, fou cremada el 1936!.

 

 

8. Per tant, es impossible: a) que el matrimoni de Josep Roca i Rosa Beya se celebrés a Granollers e1 1804, perquè el contraent mai no va existir, i b) que l'esmentat Josep Roca casat amb Rosa Beya fos fill de Francesc Roca i Batlle, perquè en realitat aquest senyor era una senyora: Francesca Roca i Batlle i, consegüentment, no podia estar casat amb una altra senyora: la suposada Teresa Argila, i dues senyores, ara per ara, no poden engendrar un fill.

 

És de lamentar que els encarregats de comprovar la veracitat dels expedients d'ingrés a les corporacions nobiliàries no dediquin una atenció més gran en la seva comesa i no coneguin tots els ressorts i les maniobres dels qui es dediquen a aquesta picaresca del frau (“Paratge”, 12, Barcelona, 2000).