EL BLOG DE L'ARMAND

LA PROSTITUCIĶ MASCULINA
04/05/2035

El passat estiu la prostitució ha estat un tema candent, principalment a Barcelona, però evidentment, com sempre, només s’ha fet referència a la femenina i cal no oblidar que també existeix la masculina, hetero i homosexual. D’entrada vull dir que estic totalment en contra de la prostitució forçada, exercida per necessitat quan s’han exhaurit totes les possibilitats d’una alternativa. I dic això perquè em consta que hi ha dones i homes que prefereixen dedicar-s’hi abans de passar-se els dies formant part de la balda d’una cadena en una fàbrica o fent d’escombriaire totes les nits. Penso que la millor solució, si més no per la femenina,  seria la seva legalització, la qual cosa permetria uns locals on exercir-la, un control sanitari rigorós per la Seguretat Social i la possibilitat de formar un sindicat legal. No tota la prostitució és controlada per màfies i cal que aquestes màfies siguin investigades pregonament i severament castigades. Hom ha calculat que a l’Estat espanyol hi ha unes 400.000 persones dedicades a aquest antic ofici i que els espanyols es gasten uns 60 milions d’euros al dia en aquests serveis. Jo pregunto: si una persona adulta ha decidit lliurement viure de la prostitució, qui té dret a negar-li aquesta opció?. Conec estudiants majors d’edat –nois i noies- que per tenir més diners es dediquen esporàdicament a la prostitució, d’igual manera com hi ha senyores i senyors que contracten aquests serveis, ja sigui amb persones del mateix sexe o de l’altre; i n’hi ha més del que hom pot pensar.

 Cada vegada hi ha més homes que s’incorporen a aquesta activitat per tal de cobrir una demanda homosexual o heterosexual. Jo aquí només parlaré de la prostitució masculina homosexual, que és la menys coneguda i la que conec més. És evident que les conseqüències en aquest cas són bastant diferents i menys problemàtiques que en la femenina. Hi ha nois (gais o bisexuals), com he dit, que per treure un sobresou, o per tenir més diners, s’hi dediquen i avui dia ho tenen molt fàcil, a través d’Internet o de mòbils, o d’anuncis a diaris o revistes. També hi ha un gran nombre de nois sense feina o immigrants, amb o sense papers, que fan de treballadors del sexe i la majoria són bisexuals, sobre tot els que procedeixen de cultures diferents de l’Europea. Aquests darrers generalment busquen clients en alguna sauna que no els posi dificultats d’ingrés, perquè la majoria ho controlen molt.

 En certa manera, també la prostitució masculina homosexual hom pot dir que fa un servei social, encara que soni estrany: són molts els gais de la tercera edat i sense parella, i alguns no vells però amb alguna discapacitat, que, si volen gaudir del sexe –no obliden que el desig només s’extingeix amb la mort- no tenen altra solució que llogar els serveis d’un xaper.

 Ara bé, hi ha unes regles que cal tenir en compte per posar-se d’acord el client i el treballador del sexe: el client demanarà que fa el xaper i si s’hi avé preguntarà pel preu i si li sembla bé, tot solucionat. Pot ser que el client surti molt satisfet i aleshores pot establir-se una relació periòdica o més freqüent.

 Voldria fer una observació, i és que molt sovint la gent pensa que els llocs de lligada gai a l’aire lliure (parcs, jardins, places, alguns passeigs, espigons, etc), són indrets on s’exerceix la prostitució masculina i estan completament equivocats perquè no hi intervenen per res els diners; simplement són espais per trobar contactes sexuals, com s’esdevé a tot el món. En aquests espais, el xaper no és ben vist. El gai que cerqui un xaper sap molt bé a quins llocs el trobarà, com abans he esmentat (El Demà, 26.10.2009).