EL BLOG DE L'ARMAND

ELS ESCUTS I LES CORONES DELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA REIAL ESPANYOLA
02/12/2011

Arran d’un article de José María Montells i Galán, publicat en el núm. 3 de la revista Cuadernos de Ayala sobre l’escut del príncep Felip de Girona, m’ha semblat oportú de fer conèixer el meu particular punt de vista sobre els escuts dels actuals membres de la família reial espanyola. Abans, però, voldria enumerar els que, al meu humil parer, considero que formen part de la reial família, no de la família del rei, que és una altra cosa:

S.M. el rei d’Espanya; S.M. la reina d’Espanya; S.A.R. el príncep d’Astúries, de Girona i de Viana; S.A.R. la infanta dona Helena, duquessa de Lugo; S.a.R. la infanta dona Cristina, duquessa de Palma de Mallorca, S.A.R. la infanta dona Pilar, duquessa de Badajoz; S.A.R. la infanta dona Margarida, duquessa de Sòria i d’Hernani; S.A.R. la infanta dona Alícia, duquessa vídua de Calàbria; el seu fill, S.A.R. l’infant don Carles, duc de Calàbria i cap de la casa reial de les Dues Sicílies, la seva muller, S.A.R. la princesa dona Anna de França, duquessa de Calàbria i llurs fills.

Obviaré l’escut del rei per ser conegut per tothom, encara que sí que precisaré que li sobren el jou i les fletxes, introduïts pel dictador Franco i d’ingrat record per a molts de nosaltres.

No sé quin és l’escut oficial de la reina, si és que n’hi han organitzat algun, però hauria de ser ovalat (com el de totes les dames casades) i partit, amb les armes del rei, el seu marit, a la destra, i les seves (de princesa de Grècia) a la sinistra, i timbrat amb la corona reial.

L’escut del príncep -que ja en disposa d’un amb caràcter oficial- hauria de ser com el del rei, però timbrat amb la corona de príncep. Si s’hi volgués (com ja ha estat fet) afegir la brisura del lambel -per a mi és innecessària, perquè la corona ja és un símbol diferenciador-, crec que hagués hagut de ser d’argent i no d’atzur.

Els escuts de les infantes dona Helena, dona Cristina, dona Pilar, i dona Margarida, ovalats, timbrats amb la corona d’infant d’Espanya -impròpiament denominada, des de la dictadura del general Franco, ‘corona reial oberta’, cosa que és un contrasentit, perquè totes les corones reials es distingeixen justament per ser tancades- i amb una brisura per a diferenciar-les. Pel que tinc entès, totes les infantes fan servir, de manera impròpia, la corona reial, superior en rang a la que porta el príncep. Llurs escuts, crec, s’haurien d’acoblar a les armes de llurs respectius marits, encara que dubto que els Urdangarín de la infanta dona Cristina o els Zurita de la infanta dona Margarida en tinguin.

L’escut de la infanta dona Alícia, ovalat i partit: a la destra les armes del seu difunt marit i a la sinistra les seves pròpies de Parma, i per timbre la corona reial per haver estat el seu marit cap d’una casa reial.

I l’escut de l’infant don Carles, amb les armes plenes de les Dues Sicílies timbrades amb la corona reial, per ésser cap d’una casa reial. És evident que el rei pot fer allò que més li plagui en el tema nobiliari, però considero injust no haver estès la dignitat d’infanta a la seva muller, la princesa dona Anna, nascuda dins l’augusta casa reial de França (“Paratge”, 15, Barcelona, 2003)