EL BLOG DE L'ARMAND

L’ESCUT PRECONSTITUCIONAL DEL REI D’ESPANYA. ÉS ENCARA, EL REI JOAN CARLES, «JEFE DEL MOVIMIENTO NACIONAL»?
04/12/2011

La Comissió d’Administracions Públiques del Congrés espanyol ha aprovat una iniciativa conjunta del PSOE, ERC i ICV instant el Govern Espanyol a retirar els símbols franquistes que atempten contra l’ordenament constitucional i que encara romanen en edificis públics i municipis. Ningú no s’ha adonat, però, que el rei d’Espanya encara usa un escut franquista amb el jou i les fletxes, símbol del Movimiento Nacional. Fem-ne una mica d’història.


Per un Decret del 2 de febrer del 1938 (BOE del dia 3), el general Franco establí l’escut del seu règim, inspirat en un dels Reis Catòlics, creadors, segons ell, de la sagrada unidad nacional de la patria. El model fou aprovat per Decret del 12 d’octubre del 1945. Es tracta d’un escut quarterat: 1r i 4t les armes requarterades de la Corona de Castella-Lleó; 2n i 3r, en un partit, les armes dels estats de la Corona d’Aragó i les de la Corona de Navarra; gaiat curvilini a la punta i abaixat, les armes del regne de Granada. Per timbre una coronell dels Reis Catòlics (Franco no s’atreví mai a emprar la corona reial); acoblada darrere l’escut, l’àguila de sant Joan Evangelista, amb una cinta amb el lema Una, Grande, Libre per darrere del coll, i acostada de les columnes d’Hèrcules coronades l’una amb corona imperial i l’altra amb un coronell (no una corona reial). Sota l’escut, el jou i les fletxes, que era una divisa personal dels Reis Catòlics, amb nou o més fletxes i ara només amb cinc (les de la Falange Española).


Un Decret del General Franco—núm. 814, del 22 d’abril del 1971 (BOE del dia 26)—, signat dos anys després de designar com a successor del seu Règim el príncep Joan Carles, n’establí el guió i l’estendard. Es tracta d’un drap blau fosc amb l’escut quarterat de Castella, Lleó, Catalunya-Aragó i Navarra, gaiat a la punta de Granada i carregat amb l’escussó dels Borbó-Anjou, timbrat amb corona de príncep i envoltat del collar de l’orde del Toisó d’Or. Com a símbolos del Movimiento Nacional, porta acoblada darrere l’escut la creu de Borgonya (de la Comunió Tradicionalista) i, dessota, la divisa del jou i les cinc fletxes (de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista, l’únic partit permès per la dictadura, després del Decret de la unificación del 19 d’abril del 1937).


Ja rei, des de la mort del dictador, el 1975, Joan Carles I adoptà com a armes personals les que ja feia servir com a príncep d’Espanya (títol que li atorgà el Generalísimo), sense cap més variació que la corona, que ara és la reial.


Pel Decret del Ministerio de Defensa núm. 2.157 -del 23 de juliol del 1977-, es creà el distintiu de la Casa de SM el Rei. S’hi adjunta un dibuix del model, integrat per l’escut del rei dins un òval de llató esmaltat en blau prússia. L’escut reial continua portant acoblada darrere l’escut la creu de Borgonya, el distintiu emprat pels requetès i, al dessota, el jou, a la destra, i el feix de cinc fletxes, distintius de la Falange Española.


Finalment, el Reial Decret núm. 2.964 -del 18 de desembre del 1981- fa públic el model oficial de l’escut d’Espanya, blasonat a la Llei 33, del 5 d’octubre del 1981. Aquest escut -que és l’actual- substitueix el franquista, del qual hom ha simplificat el quarterat (ara només Castella, Lleó, Catalunya-Aragó i Navarra), ha mantingut el gaiat de Granada, ha suprimit l’àguila de sant Joan Evangelista, la divisa una, grande, libre, i el jou i les fletxes, ha substituït el coronell per la corona reial i ha incorporat l’escussó dels Borbó-Anjou.


Conclusió: l’escut, el segell i l’estendard reials encara porten els símbols preconstitucionals (i, per tant, anticonstitucionals) del feixisme franquista, del Movimiento Nacional. Per què no han estat canviats? És que el rei d’Espanya ja s’hi sent bé? (“Avui”, 18.11.2004 i “Paratge”, 18, 2005)