EL BLOG DE L'ARMAND

NOMÉS ERC PODRÀ ACONSEGUIR-HO, PERÒ NO SOLA
05/07/2015
Aquesta vegada estic totalment d’acord amb l’article de Miquel Sellarès a l’AVUI del 10 de febrer (la lectura del qual recomano) i passo a fer-ne uns comentaris.

Diu Sellarès que les dues forces bàsiques per consolidar la gran majoria social que necessitem per aconseguir la independència plena són ERC i CDC. Sense el vot independentista unit mai no aconseguirem res i tots els precedents ens ho demostren.

Certament que ERC ha comès greus errors, però quina formació no els ha comès? Però ERC també ha tingut grans encerts, polítics i estratègics, que molts no volem tenir en compte cegats per personalismes i per no admetre altres propostes o opinions que les pròpies.

Cal no oblidar que l’Estatut va ésser impulsat per ERC, que ha fet un gran servei al país col•locant el debat independentista com a eix de la seva pedagogia nacional, ha posat la independència al centre del debat polític, l’ha tret de la marginalitat i l’ha institucionalitzat. També és la formació política que va plantejar i normalitzar el tema de la independència al Parlament espanyol –i a tot l’Estat-, on avui ja cap diputat s’esvera i s’esquinça les vestidures quan la paraula “independència” hi és esmentada i s’hi van acostumant.

Penso també, com Sellarès, que els líders de les formacions polítiques independentistes haurien de ser generosos, deixar les ambicions personals i la rancúnia i donar pas a persones que no puguin dificultar l’entesa entre tots, si no mai no arribarem enlloc. Ja s’ha vist a les darreres eleccions: si tots haguéssim anat plegats hi hauria una altra relació de forces al nostre Parlament. Els que vam fer tot el que vam poder no ho vam aconseguir. No hem de fer el mateix a les municipals per poder tenir força al primer ajuntament de Catalunya. Les baralles i desavinences ja es produiran quan tinguem la independència; ara de cap manera, no ens ho podem permetre. Fem honor a aquell seny que diuen que tenim.

Som molts els que pensem el mateix i contínuament llegeixo cartes al director als nostres diaris demanant unitat, unitat, unitat i no una macedònia de partits, partidets i coalicions independentistes que per si soles no aconseguiran res, com deia fa un dies a l’ARA, Toni Prunés, de Terrassa. Només amb el vot independentista unit aconseguirem que Catalunya sigui aviat un nou estat d’Europa. Espero que això no sigui una prèdica en el desert i que actuen sempre pensant en els interessos de Catalunya i no en els personals (“Ara o Mai”, 20.2.2011).