EL BLOG DE L'ARMAND

IMPRESSIONS SOBRE LA PARELLA HOMOSEXUAL: CHRIS I DON
05/07/2015
Hi ha una impressió molt generalitzada entre la gent heterosexual, que els gais, pel fet d’ésser homes, som uns depredadors nats i tenim una acusada tendència entre la gent heterosexual que els gais, pel fet d’ésser homes, som uns depredadors nats i tenim una acusada tendència a la promiscuïtat i que per això les nostres relacions són efímeres. Aquesta manera de pensar forma part de la larvada homofòbia de la societat. Un altre tòpic molt comú és creure que els gais que vivim en parella fem i copiem la tradicional distribució sexista de papers del matrimoni heterosexual. Jo no dic que alguns, poc influenciats per la ideologia de l’alliberament gai, la segueixin, però penso que puc afirmar que també és una fal·làcia.

Hom pot trobar, en alguns casos, una mena de dependència pel fet que un dels dos membres de la parella es trobi en una situació de poder econòmic o social, tan comuna encara en conjuges heterosexuals. Penso que aquestes relacions no poden durar massa, si no és que el que es troba al nivel inferior és un masoquista.

Una de les causes que pot fer acabar una relació és l’intent, per part d’un, de voler fagocitar l’altre; de voler que l’estimi de la mateixa manera que ell l’estima, de voler fer-lo canviar i que segueixo el patró que ell s’ha fet de la seva parella. Cadascú estima d’una manera diferent, i això no s’ha e voler canviar.

Juntament amb l’amor –fet d’estimació, d’atracció i de sexe- una de les coses més importants és la lleialtat, més que la fidelitat. És un xic difícil de comprendre i de compartir aquesta opinió, però tot depèn dels termes ben explícits i establerts de comú acord en la relació. Si és així, és difícil que els gelos s’hi instal·lin. Quan hi ha autèntic amor i no s’esdevé la situació –bastant comuna- que un és el que estima i l’altre és el que es deixa estimar, penso que és molt poc probable que es produeixi una situació d’infidelitat o de deslleialtat.
El Moviment Gai ha lluitat contra l’estratificació de les relacions en qüestió de l’edat, però avui, la tercera generació gai –la de la post-transició- està més per una relació entre iguals. Això, però, no garantitza la seva durada.

Jo tinc com model una relació amorosa de parella gai exemplar, que durà tota una dilatada vida, iniciada entre un adolescent i un home madur (potser la més difícil). Una relació amorosa feta de col•laboració i de mútua plenitud: la del gran escriptor anglès, Christopher Isherwood (1904-1986) amb el pintor nordamericà don Bachardy (1935). Es van conèixer el dia de Sant Valentí del 1953, quan Chris tenia 49 anys i Don 18. Chris va morir als 82 anys i Don encara viu. Aquesta relació ofereix el contrast de dues perspectives diferents –la d’un jove i la d’un adult- i això ajuda a evitar tota mena de competitivitat. Chris era suficientment gran i intel•ligent per preocupar-se del poder. Hi va renunciar amb alegria i estava satisfet quan Don mostrava iniciativa.
Respecte al perill que el jove, al cap d’un temps, comenci a mirar-se els de la seva edat, Chris mai no va obstaculitzar la llibertat de Don. Ell ja tenia tota l’experiència abans de conèixer Don i no hagués estat correcte que li denegués alguna experiència. Si hom estima veritablement una persona vol i desitja que aquesta sigui feliç i que tingui el que la faci feliç. Si hom força la monogàmia la parella se’n ressent.. Fa uns pocs anys, Don explicava que estava veient un noi exactament 30 anys més jove que ell i que això li recordava la seva experiència passada, però vista des de la perspectiva que abans tenia Chris i que ara comprenia millor els seus sentiments i les seves actituds.

Aquestes relacions són ara més difícils perquè els joves es poden trobar molt fàcilment als bars, a les discoteques, els clubs i les saunes  sense la intervenció de gais més grans, que eren els que, en cera manera, canalitzaven les relacions a través de les festes o parties. Avui dia, els gais grans se senten exclosos en la solitud, com si l’alliberament gai només fos per als joves.

Don deia que, quan va conèixer Chris anava a escola i que des d’aleshores i fins a la seva mort mai no l’havia deixada, perquè al seu costat sempre estava aprenent. I pel que fa a pensar diferent sobre certes coses, ells sempre les compartien. Se sentien molt prop l’un de l’altre i parlaven molt. Eren molt compatibles i es complementaven molt bé i amb molt de tacte. Deia que era molt important estar molt junts i compartir el mateix llit. Tenir un contacte físic com a bàsic és el punt central en una relació. Chris el tractà sempre com un igual i això feia que ell també s’hi sentís i alhora com un fill. Quan es van fer més grans, cap dels dos va perdre l’atracció física cap a l’altre. Per a mi –diu Don- sempre va ésser un home molt bell i es va fer més bell a mida que s’anava fent més vell, i ell pensava el mateix de mi  i m’ho deia i m’ho demostrava. El contacte físic, a la nit, dormint plegats, va mantenir l’atracció viva (“Lambda”, 53, Primavera 2005).