EL BLOG DE L'ARMAND

LA IMPORTĀNCIA DELS ESCUTS. L’ESCUT DE LLAGOSTERA
10/01/2012
Recordo que arran de la famosa guerra dels símbols de Barcelona, algunes persones deien que Aixa dels símbols és un tema que avui dia no interessava a ningú. Al llarg dels 31 anys que em dedico a fer els escuts i les banderes dels ens locals territorials de Catalunya, he pogut comprovar que aquella afirmació no té cap fonament: els símbols continuen interessant i molt, aquí i a tots els països del món.

Un cas actual el tenim amb l’escut de la vila de Llagostera. S’ha disparat un seguit de cartes i articles a diaris i revistes i espots radiofònics en els que cada qual hi fica cullerada o hi diu la seva, la majoria de les vegades sense tenir la menor idea del tema.

Abans de fer una síntesi històrica de l’escut de la baronial vila de Llagostera, voldria assenyalar alguna característica de l’heràldica cívica o municipal, com per exemple, que la majoria de les figures dels escuts d’Europa procedeixen d’una etimologia popular, gairebé mai científica. És lògic; la gent dels pobles busca un símbol que els recordi o al•ludeixi al nom de la localitat o que pensin o creguin que aquell és l’origen del nom (Cambrils porta un “ca”, com Calella, i Canet; Alella, una “ala”, com l’Aleixar i Alcover; Mataró, una “mà portant una mata”, Maials, una “mà”, com Madremanya, Manlleu i Almatret; Molins de Rei, una “mola de molí”, la Llagosta, una “llagosta de rostoll”, Lliçà de Vall, porta “dues llísseres”, i Mollet del Vallès, “un moll”, que són peixos de mar, etc)

Pel que fa a la vila de Llagostera, des dels inicis del segle XVIII i almenys fins al 1901, l’Ajuntament va usar segells amb el senyal d’una llagosta de mar. Fou a partir d’almenys el 1901, que l’Ajuntament canvià el segell per un escut com l’actual, quadrilong francès partit: a la 1ª partició el senyal dels Quatre Pals, i a la 2ª un castell (que més aviat sembla una muralla torrejada) sobre una roca en un mar o llac, tot al natural, i la paraula llatina Lacustaria . L’escut va timbrat amb una corona, que podria ser la de marquès.

Quan el 1984 vaig fer l’informe sobre l’escut de Llagostera, em va semblar el més correcte retornar als orígens heràldics de la vila i recuperar la llagosta, que era el primer símbol que van tenir i van voler els llagosterencs avantpassats dels actuals. Generalment quan hom fa una proposta d’escut per a un ens local sempre cal cercar-ne un de primitiu i adoptar-lo, sempre que no contradigui la història i la normativa heràldica. Per això la proposta va ésser un llagosta de gules en camper d’argent; simple i senzill, com manen les ordenances. Al timbre, una corona de baró, per haver estat la vila centre i capital d’una baronia des del segle XIV. Quedava un escut ràpidament identificable, que és el que interessa en heràldica, per ser l’únic de Catalunya amb aquesta figura.
Evidentment, la pseudo corona de marquès no s’hi escau perquè mai no ha existit un marquès de Llagostera.

El senyal dels Quatre Pals no hi podia ser perquè la vila des del segle XIV fins a l’abolició de les jurisdiccions senyorials al segle XX, no va estar sota jurisdicció comtal-reial, no va ésser centre o capital de cap vegueria, sotsvegueria o batllia reial, ni vila de vot en Corts pel braç reial, ni cap sobirà li va concedir el privilegi d’emprar les armes comtals-reials a l’escut. D’altra banda, un municipi no és més català pel fet de portar a l’escut el senyal dels Quatre Pals, perquè aleshores tots els municipis de Catalunya haurien de portar-lo. A més a més, no hi ha un sol municipi de Catalunya que, com sembla lògic, a un moment o altre de la nostra història, no hagi estat sota la jurisdicció dels nostres sobirans.

La paraula Lacustaria tampoc i podia figurar perquè –llevat de rares excepcions com la de Banyoles, que porta una lletra “B” des de fa segles- l’heràldica cívica no admet paraules ni lletres dins els escuts.

La forma de l’escut –un rectangular quadrilong de tipus francès- tampoc podia acceptar-se perquè la normativa catalana, des del 1980, va adoptar la recomanació de la Conferencia Internacional d’Heràldica Municipal, celebrada a Roma el 1958, feta precisament per distingir ràpidament els escuts cívics de la resta d’escuts.

El paisatge naturalista del castell sobre la roca sobre un llac o mar, tampoc és admès en heràldica, que té un disseny propi que ha d'ésser lineal, pla, estilitzat i sense perspectives ni ombres. A més, l’heràldica catalana te unes figures que li són pròpies, com el castell i la roca. D’altra banda, ja hi ha una gran quantitat de municipis que porten un castell a llurs escuts, en canvi, la llagosta de mar és –com he dit abans- privativa de Llagostera. Sense comptar els 108 municipis que porten un castell a l’escut i que no tenen aquesta paraula en el seu nom, també el porten Castell de l’Areny, Castellserà, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Castelldefels, Castellbisbal, Castelló d’Empúries, Castellnou de Seana, Castellgalí, Castellfollit del Boix, Castellet i la Gornal, Castellterçol, Castellar de n’Hug, Castellolí, Castelldans, Castelló de Farfanya, Castellví de Rosanes, Castellfollit de Riubregós, Castellví de la Marca, Castellfollit de la Roca, Castellar del Vallès, Castellcir, Castellar de la Ribera i Castellvell del Camp.

Com que l’Ajuntament no acceptava la llagosta sola a l’escut i hi volia també el castell, el 1988 –tot i que jo creia que era més adient i més bonic la llagosta sola- vaig fer una nova proposta d’un escut partit: al 1r d’argent, amb la llagosta de gules en pal; i al 2n de gules, un castell obert d’argent. Al timbre una corona de baró. Aquesta proposta va ésser aprovada inicialment per un Ple de l’Ajuntament de 26 de juliol d’enguany, sense que es presentés cap al•legació en contra en l’exposició pública.

Arran de la recent aprovació inicial de l’escut, molts  mitjans de comunicació se n’han fet ressò i cadascun ha dit la seva. Ara, d’una ciència que malauradament gairebé ningú en té coneixement, n’han sorgit nombrosos “especialistes” per tal de veure qui la diu més grossa, evidentment sense cap rigor científic.

En definitiva, tant si l’escut només porta l’antic senyal de la llagosta com si també porta el castell, l’escut serà correcte (2011).