EL BLOG DE L'ARMAND

LA PARAULA “GAI”
05/07/2019
El “Diccionari de la llengua catalana” (ECSA) i el volum 16, suplement AZ, de la “Gran Enciclopèdia Catalana” (pàg 377) donen una segona accepció a la paraula gai: a) “Dit de l’homosexual que es reconeix com a tal i que reivindica els seus drets; b) per extensió, homosexual”. El volum IV del “Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana”, de Joan Coromines (de pròxima aparició), diu: “gai: que dóna alegria, vistós” i assenyala entre els seus derivats “gaiol: amant femeller, bastard, malvat, efeminat”.

Això és per a informació del senyor Alabart i Blasco i per tal que estigui una mica més al corrent de la vivacitat de la nostra llengua. La seva carta a la Bústia i la del seu correligionari, el senyor Camprodon i Gobern, crec que van tenir la resposta que es mereixien per part de Quim Monzó.

Tal mena d’exabruptes només podien prendre’s amb sorna, mai seriosament. Jo, però, faré una excepció i m’agradaria fer-los enrabiar una mica més. Perquè ambdós estan enrabiats i escandalitzats que els homosexuals ens hem “inventat” aquest nom per al nostre ús. Alabart i Blasco es pregunta si en reivindicar els nostres drets pretenem amagar allò que som (i què som?) i si tenim dret a envair un terreny que no ens pertany (i qui sou vós per decidir sobre la propietat de les paraules i de llurs significacions?). Heus aquí un exemple que la nostra llengua és viva encara que li cogui al senyor Alabart. Després s’atreveix a aventurar que cap mestre en gai saber no ha tingut res a veure amb l’homosexualitat. És que ha estat sempre vigilant els llits de tots ells i llurs ments? És que poesia i homosexualitat no han coincidit mai? He d’esmentar-li aquí una inacabable llista de noms immortals?.
La carta de Camprodon i Gobern revela l’exemple més característic de l’homofòbia (fòbia envers els homosexuals). M’abstinc de contestar-la perquè es respon tota sola. Finalment voldria fer a ambdós un parell de suggeriments: a) Posin-se al dia, perquè tot el que diuen o pensen dels homosexuals la investigació científica (no pas la dogmàtica moral religiosa) ho té superat, i algun dia fins i tot arribaran a descobrir que la reproducció no té res a veure amb la sexualitat i que, d’altra banda, al món hi ha centenars de milers d’homosexuals que són pares i mares, i b) la majoria dels casos d’homofòbia indiquen l’existència del desig homosexual no assumit i, per tant, reprimit, conflictualitzat.

I amb això, dono, per la meva part, per acabada aquesta polèmica absurda, tot dient com un de vostès: senyors heterosexuals, si us plau, una mica més de serietat. Armand de Fluvià, mestre en un altre gai saber (“Avui”, 18.9.1983).