EL BLOG DE L'ARMAND

LA PRETESA NOBLESA DELS BOFARULL DE SAVALLĀ DEL COMTAT I DE SANTA COLOMA DE QUERALT, TRASLLADATS A MATARĶ
05/08/2010
A la darreria del segle XVII vivia a la ciutat de Reus un família Bofarull. Un dels seus membres, Josep Bofarull i Gavaldà, fill d’un boter i nét per línia paterna d’un fuster, es dedicà als negocis i posà una fàbrica d’aiguardents. El 1760 fou agraciat amb el privilegi nobiliari de ciutadà honrat de Barcelona, el 1772 amb el de cavaller del Principat de Catalunya, i el 1774 amb el de noble del Principat de Catalunya. Els seus néts, els nobles don Francesc i don Pròsper de Bofarull i Mascaró, i el seu besnét, don Manuel de Bofarull i Sartorio, ingressaren a la Reial Confraria de la Soledat, de la seu de Barcelona, respectivament el 1847, el 1850 i el 1850, i un altre besnét, don Josep Francesc de Bofarull i de Plandolit, també ho féu a la Reial Mestrança de Cavalleria de Ronda.
Una família homònima s’establí al poble de Savallà del Comtat, on el 26.1.1681 es casà Miquel Bofarull (mort al mateix poble, el 19.3.1712) amb Maria Lluïsa Montanyà. El seu pare, Pau Bofarull, era natural, segons sembla, de Tarragona (tanmateix, no consta cap Pau Bofarull als llibres de baptismes de la seu), i el seu fill, Joan Bofarull i Montanyà (de primer pagès i després comerciant de draps), s’establí a la vila de Santa Coloma de Queralt on, el 17.4.1713, contragué matrimoni amb Maria Sallà. Una vegada vidu, es casà de nou, a Òdena, el 10.9.1720, amb Caterina Ventayols (Ventallols,Ventalló, o Ventanals) i foren parres de Magí Bofarull i Ventallols, nascut a Santa Coloma de Queralt el 23.8.1731 (a la seva partida de baptisme la paraula ‘pagès’ té una taca que gairebé la fa il•legible, com si amb un dit mullat hom l’hagués volguda esborrar; el seu padrí és un espardenyer). El 1755 s’arrelà a Mataró, on es casà, el 2.5.1758, amb Maria Carbonell i Serra, filla d’un candeler de cera. Morí a Mataró el 1811 essent adroguer o confiter i comerciant. Tingueren, entre altres, dos fills: Magí i Francesc Josep Bofarull i Carbonell, que formaren dues línies de la família.

I Línia

Formada per Magí Bofarull i Carbonell, nascut a Mataró el 5.7.1764 i mort el 1845. Fou comerciant, mestre confiter i cerer. Es casà a Mataró, prèvia dispensa del segon grau de consanguinitat, el 1.8.1790, amb la seva cosina, Maria Teresa Josepa Carbonell i Riera, filla d’un candeler de cera. Fill seu fou Gaspar Bofarull i Carbonell, comerciant, nascut a Mataró el 1.6.1814  i mort el 1885. Es casà a Mataró, el 6.5.1839, amb Manuela Palau i Català i fou pare, entre altres fills, de Joan Bofarull i Palau, hisendat, nascut a Mataró el 11.2.1842 i mort el 1891. Fou vicecònsol de Portugal i el primer a avantposar al seu primer cognom la partícula ‘de’, segurament arran del seu matrimoni, a Barcelona, el 28.11.1867, amb la noble Dolors de Franch i Pareja, morta el 1919. Tingueren, entre altres, dos fills: Manuel de Bofarull i de Franch, nascut a Mataró el 1868 i mort solter el 1906, havent ingressat (amb quines proves?) al Cos de la Noblesa de Barcelona el 1892; i Josep Maria de Bofarull i de Franch, nascut a Mataró el 6.6.1881 i mort el 1914. Ambdós germans també ingressaren al Cos de la Noblesa de Barcelona el 1908. Josep Maria es casà a Barcelona, el 15.10.1908 amb Teresa Tous i Forcada, morta el 1958, i tingueren per fill Manuel de Bofarull i de Tous, nascut a Argentona, el 20 8.1909; fou cavaller de l’orde del Sant Sepulcre i, des del 1959, del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Es casà a Vilanova i la Geltrú, el 19.10.1950, amb Maria Assumpció de Torrents i Botella. Són llurs fills Manuel i Josep Maria de Bofarull i de Torrents, nascuts a Sant Boi de Llobregat, respectivament el 21.4.1953 i el 23.9.1954. Ambdós ingressaren com a nobles al Reial Cos de la Noblesa de Catalunya el 1981.

II Línia

Fou originada per Francesc Josep Bofarull i Carbonell, nascut a Mataró el 3.10.1769 i mort a Barcelona vers el 1835. Es casà a Mataró, el 4.6.1797, amb Anna Maria Rafart i Soler. Fou llur fill, entre altres, Josep Bofarull i Rafart, nascut a Cartagena i mort a Barcelona el 7.12.1878. Fou el primer de la seva línia a usar la partícula ‘de’ davant el seu primer cognom. El 1871 comprà a la noble família dels Duran el castell de Ribelles. Ingressà a la Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa el 1859 (amb quines proves?) i aconseguí del rei Amadeu I que li concedís la Reial Cèdula de «sucesión y confirmación en el Título del Reino de Barón de Ribelles», com a «descendiente de Don Gispert Pons de Ribelles» (!). Contragué matrimoni amb la noble dama Concepció d’Olcinellas i de Romero i foren pares d’un fill, Josep Maria de Bofarull i d’Olcinellas (mort el 10.1.1929), que succeí en el títol de baró de Ribelles i ingressà al Cos de la Noblesa de Barcelona (1879). Es casà a Barcelona, el 20.10.1897, amb Pilar Vilaregut i Pallarès (morta el 1960), i el succeí en el títol el seu fill, Josep Maria de Bofarull i Vilaregut, que morí sense descendència el 1966, i fou el darrer agnat de la seva línia.

Ultra afegir les partícules ‘de’ i ‘don’ davant els noms i els cognoms Bofarull, Rafart, Tous, Torrents i Botella, a documentació reculada, amb la pretensió que semblin nobles, i de suprimir els oficis considerats innobles, i substituir-los per la paraula hacendado, ens demanem: com pogueren ingressar tots aquests Bofarull a la Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa i al Reial Cos de la Noblesa de Catalunya? Quina prova nobiliària presentaren? Perquè la desconeixem (“Paratge”, 12, Barcelona, 2000).