EL BLOG DE L'ARMAND

LA NOBLESA D'UNS CARVAJAL
05/03/2035

Un client meu m'encarregà que fes una recerca genealògica per tal de comprovar, in situ, la pretesa noblesa d'una família Carvajal localitzada a la vila de Mazarrón (Múrcia) i establerta a l'Hospitalet de Llobregat, a principis del segle XX, en la persona de Pedro Carvajal y Martínez. Amb la comanda, em proporcionà l' arbre genealògic que el fill d' aquest senyor presentà per ingressar en una coneguda i prestigiosa corporació nobiliária catalana.

El resultat de la recerca al Registre Civil i a les parròquies de San Andrés i San Antonio, de Mazarrón (Múrcia), així com la comparació amb l'esmentat arbre, ha estat el següent:

A
Genealogia

1. Pedro Carvajal y Martínez, * Mazarrón, 6.6.1916, d'ofici “jornaler”, = Collblanc, l'Hospitalet de Llobregat, 8.1.1945, amb Josefa de Serrano y Gil.

A l'arbre consta casat a Barcelona i, ni al seu naixement ni al casament, els cognoms d' ell i de la seva muller no porten el “de” que apareix a l' arbre genealògic. L'ofici de jornalero, que apareix a les partides i les actes originals (1945 i 1946), tampoc no consta a l'esmentat arbre.

2. Pedro Carvajal y González, * Mazarrón, 8.11.1876, = Mazarrón, 15.11.1902, amb Josefa Martínez y Ballesta.

No hi ha cap “de” davant el cognom Carvajal. Hom també ha silenciat l' ofici de jornalero (1916) a l'arbre.

3. Antonio Carvajal y García, * Mazarrón (S. Andrés), 1.10.1852, = Mazarrón, 22.11.1875, amb Ma Antonia González y Vivancos.

Tampoc no hi ha cap “de” abans de cap cognom i se n'ha silenciat l'ofici de jornalero (1875 i 1876).

4. Pedro Carvajal y Ruiz, * Mazarrón (S. Andrés), 7.12.1814, = 2n Mazarrón (S. Andrés), 16.4.1849, amb Isabel Carcía y Méndez.

Tampoc no hi consta mai el “de” ni el tracament de “Don”, i a l' arbre no en consten els oficis (arriero 1839 i bracero 1852).

5. Ginés Carvajal y Sánchez, * Mazarrón (S. Andrés), 1.8.1789, = Mazarrón (S. Andrés), 29.6.1812, amb Josefa Ruíz y Jorquera (també Xorquera)

Res del  “de” davant el cognom, ni del “Don”. Tampoc no s' esmenta, a l' arbre, el seu ofici d' arriero (1839)

 A l'arbre hom diu que aquest senyor era Alcalde de la Santa Hermandad por el Estado Noble de Mazarrón en 1818.

 6. Juan Carvajal y Hemández, * Mazarrón (S. Andrés), 15.3.1757, = Mazarrón (S. Andrés), 24.11.1782, amb María Sánchez y Vera. 

En alguns documents el cognom apareix en la forma Carabajal i mai amb el “de” ni amb el “Don”. D'ofici era jornalero i el seu germà, José, també (1787).

A l'arbre hom diu que ganó Real Provisión Ejecutoria de Hidalguía en Granada, 18.11.1790, que fou recibido como Caballero Hijodalgo en Mazarrón, 1790 i que també fou Capitán por el Estado Noble de Mazarrón en 1797.

7. Andrés Carvajal y Navarro, * Mazarrón (S. Andrés), 18.2.1714, = 1r Mazarrón (S. Antonio), 18.5.1736, amb Isabel Costa y Muñoz; 2n Mazarrón (S. Andrés), 11.10.1751, amb Francisca Hernández y Rodríguez (viuda de González). 

Uns cops el seu cognom apareix en la forma Carabajal i, a vegades, precedit del “de”, però mai amb el “Don”.

A l'arbre hom diu que fou Alcalde de la Santa Hermandad por el Estado Noble de Mazarrón en 1744 i«Capitán por el Estado Noble de Mazarrón en 1752.

8. Andrés Carvajal y Heredia, * Mazarrón (no en consta la partida de baptisme a cap parròquia; a l'arbre tampoc no hi és), = 1r Mazarrón (S. Antonio), 21.10.1693, amb Damiana Hernández y de  Blaya; 2n Mazarrón (S. Antonio), 24.1.1701, amb Lucía Navarro y Acosta.

Apareix amb el “de”  i sense, i mai amb el “Don'”.

A l'arbre hom diu que fou alistado como Caballero Hijodalgo notorio en Mazarrón, 1706, Capitán por el Estado Noble de Mazarrón en 1716, i Alcalde de la Santa Hermandad por el Estado Noble de la misma en 1723 y 1730.

Amb aquest personatge comenca la falsificació. El fet de no haver-ne presentat el baptisme ni el del seu pare, ha permès que s'hagi pogut casar abans de néixer.

9. Ginés Carvajal y Zamora, * Mazarrón. El seu baptisme no consta a l'arbre. Tanmateix, el 27.10.1653 consta el baptisme de Ginés Carvajal, fill de Pedro i d'Inés Zamora (nascut, per tant, 21 dies després del casament dels pares). També hi ha, a la parròquia de San Andrés, el casament d'un Ginés Carvajal (de qui no s'esmenta el nom dels pares), el 14.2.1649 (la data que consta a l' arbre), amb Lucía Heredia, de qui no s'esmenta tampoc el nom dels pares (a l' arbre consta com a Lucía de Heredia y de Paredes). Una vegada vidu es torna a casar (consta a la partida com a vidu de Lucía Abellán Heredia), a la parròquia de San Antonio, el 30.4.1685, amb Catalina de Gracia, vídua de Martínez Cano. Com és possible, si nasqué el 1653, que es casés el 1649? Unes vegades apareix com a Ginés Carabaxal i altres com a Ginés de Carabaxal, pero mai amb un “Don”. Si la primera muller de Ginés es deia en realitat Lucía Abellán, sabem que el 1650, al bateig d'una filla, anomenada Ginesa, el pare hi és esmentat com a Ginés Carabajal Cagabarracas.

A l' arbre hom diu que hizo información de Nobleza con su hermano de doble vínculo, Don Alonso, en Mazarrón y aprobado en 8 de marzo de 1696. En la misma se acredita su hermandad y ascendencia legítima de ambos hasta sus abuelos, y la Nobleza e Hidalguía de los mismos y descendencia de la Casa de Carvajal de Ubeda, i que fou alistado como Caballero Hijodalgo Notorio de Mazarrón en 1673, i Capitán por el Estado Noble de Mazarrón en 1651. Al llibre segon de baptismes (1633-69) hi ha una inscripció, feta el 1682, on diu que Alonso de Caravaxal, vecino de dicha villa, hijo de Pedro de Caravaxal y de Inés de Zamora, havia nascut cap a l'any 1663, pel mes d'octubre, i que havia estat batejat a la parròquia de San Antonio; i, com que no hi constava inscrit, se 'n feia en aquell moment la inscripció.

10. Pedro Carvajal y Muñoz, *Mazarrón. El seu baptisme no consta a l'arbre, ni tampoc el casament amb la Inés de Zamora-Carvajal y de Zamora de l'arbre. Però resulta que a la parròquia de San Antonio sí que hi ha el casament, el 6.10.1653, d'un Pedro Carvajal (no en consta el nom dels pares) amb Inés Zamora (no en consta tampoc el nom dels pares). I també a la mateixa parròquia hi ha el segon casament de Pedro Carvajal (no en consta el nom dels pares), vidu d'lnés Zamora, amb María Heredia, filla d' Antonio Heredia i Isabel Mellado. 

Algunes vegades apareix com a Pedro Carabaxal i altres com a Pedro de Carabaxal, pero mai amb el “Don” .

A l'arbre hom diu que era Caballero Hijodalgo Notorio, según se acredita por la informacón de Nobleza de sus hijos, del año 1696.  

11. Ginés Carvajal y Pastor *Mazarrón (no consta a l'arbre el baptisme), = (no consta el matrimoni a l' arbre ni a cap de les dues parròquies de Mazarrón) Constanza Muñoz y Sánchez. 

A l'arbre hom diu que era Caballero Hijodalgo Notorio, se gún se acredita por la información de Nobleza de sus nietos del año 1696.

 

B
Noblesa

La prova de noblesa presentada per ingressar a les corporacions nobiliàries és una certificació del 26 de febrer del 1975, lliurada pel secretari de l' Ajuntament de Mazarrón, Don Juan Migallón y Rubert, en la qual hom fa constar:

A. Que Ginés de Carvajal y Sánchez, caballero hijodalgo», fou nomenat, per acord del cabildo de 6.4.1818 alcalde de la Santa Hermandad por el estado noble (Libro capitular de 1815-30). Cal no oblidar que als documents consta que era arriero.

B. Que Juan de Carvajal y Hemández,  guanya Real Provisión Ejecutoria de Hidalguía de la Real Chancillería de Granada el 18.11.1790 i que fou insaculat com a Caballero Hijodalgo el 1790 i capità per l'estat noble de Mazarrón, el 1797, per acords del cabildo de 2.12.1790 i 30.11.1797, respectivament (Libro capitular de 1790-1800).

C. Que Andrés de Carvajal y Navarro fou alcalde de la Santa Hermandad de Mazarrón el 1744 i capità per l'estat noble el 1752 (Llibre Testimonio de hidalguías y sus documentos, 1783).

D. Que Andrés de Carvajal y de Heredia fou insaculat com a Caballero Hijodalgo Notorio a Mazarrón el 1706, capità per l'estat noble, el 1716, i alcalde de la Santa Hermandad el 1723 i 1730 (Llibre Testimonio de hidalguías y sus documentos, 1783).

E. Que Ginés de Carvajal y de Zamora, a Mazarrón, el 8.3.1696, féu informació de testimonis sobre la seva noblesa com a descendent dels Carvajal d'Úbeda, que fou capita per  l' estat noble de Mazarrón el 1651 i insaculat com a Caballero Hijodalgo notorio el 1673 (Llibre Testimonio de hidalguías y sus documentos, 1783, i Padrón de Hidalgos de 1673).

 

C
Comprovació de la noblesa

a) Ajuntament de Mazarrón: compulsades totes les dades anteriors a l' Ajuntament de Mazarrón i fetes les pertinents indagacions, les úniques dades existents sobre nomenaments en els quals aparegui el cognom Carvajal als Libros de actas capitulares, padrones, reales y superiores órdenes, atenciones militares i tota aquella documentació que podria fer referencia al tema, són les següents:

Actas capitulares:

Els únics Carvajal, possibles antecessors de la família que tractem són els següents:

29.6.1653: Hom nomena alcalde ordinari Ginés Carvajal (sense el "de" i sense segon cognom, i hem de tenir en compte que aquell any hi havia a Mazarrón diferents individus amb els mateixos nom i cognom).

Entre 1663-1665: Ginés Carvajal (sense "de" ni segon cognom) ostenta el càrrec de  jurado. Cal dir que aquests anys hi havia a Mazarrón dos Ginés Carvajal més.

29.6.1675: Ginés de Carvajal Pastor és nomenat alcalde ordinario, i un altre Ginés Carvajal és nomenat jurado.

Padrones:

Empadronament d'habitants del 1787: hi apareix Juan Carabajal Hernández, jornalero, casat amb María Sánchez Vera, amb dos fills: Andrés i Francisca, i el seu germà Josef Carabajal Hernández, també jornalero, casat amb Inés Muñoz Paredes. 

Empadronament del 1821: hi consta Ginés Carvajal Sánchez, casat amb Josefa Hernández (sic), pares de Juan, Pedro, Andrés i María.

Empadronament del 1822: hi consta Juan Carvajal Hernández, arriero, casat amb María Sánchez; Ginés Carvajal Sánchez, arriero, casat amb Josefa Ruiz i llurs fills, Juan, Pedro, Andrés i María.

Llibre Testimonio de los recibimientos y padrones de Hijosdalgos de esta Villa conforme al remitido a la Real Chancillería de la Ciudad de Granada. Año 1783: hi ha una relació dels hidalgos de Mazarrón i llurs cognoms són els següents: Acosta, Albacete, Alburquerque, Aznar, Buytrago, Costa, Díaz, Fernández, Carcía, Carcía de Paredes, González de Cifuentes, Granados, Lardín, López, Montesinos, Muñoz, Navarro, Piña, Pinto, Ravasquíno Sánchez, Sepúlveda, Tello, Vivancos i Zamora. Ni un sol Carvajal.

b) Arxiu de la Real Chancillería de Granada: no consta,en els minutaris publicats, cap provisión de hidalguía a favor d'algun Carvajal de Mazarrón.

c) Escriptura notarial de Múrcia: el 10.3.1696, Pedro de Paredes y Acosta, escrivà major de l' Ajuntament de Mazarrón, a instància de Ginés de Carvajal Zamora, li copia un blasón de nobleza y armas de la família Muñoz, de la qual descendeix (aquesta certificació ocupa els nou primers folis del document). El document comença el 3.3.1696 i es redacta a la presó de Múrcia i, en poder de l'escriva públic, Baltasar Ruiz, compareix Alonso Carvajal Zamora, veí de Múrcia i natural de Mazarrón, preso en esta cárcel real, per tal de donar poders al seu germà, Ginés de Carvajal, veí de Mazarrón, per tal que, en nom seu, comparegui davant la justícia reial i presenti l' executòria de noblesa que ha guanyat. Segueix la petició del germà, Ginés de Carvajal Zamora, per tal d'esbrinar i provar que ambdós germans són fills de Pedro Carvajal Muñoz i d'Inés de Zamora-Carvajal y de Zamora, i néts per línia paternal de Ginés Carvajal Pastor i de Constanza Muñoz Sánchez, i que són cristians vells i hidalgos notoris. Amb aquesta finalitat, presenta una serie de testimonis que responen una serie de preguntes sobre aquells extrems en sentit afirmatiu. El 8.3.1696 acaben els interrogatoris i, després d'haver vist aquesta informació, els alcaldes ordinaris de Mazarrón testimonien que tots els testimonis són veïns de Mazarrón, homes honrats, temerosos de Déu i cristians vells, i que cal donar-los credit, por lo qual se le debe dar al que pretende el despacho de que necesitare. Ho signen a Mazarrón amb l' escrivà.

Cal dir que aquest document no és una Carta ejecutoria de hidalguía, com es pretén, ni tampoc una Real provisión de hidalguía, ni una Sentencia de la Sala de Alcaldes. És una mera i simple informació sobre filiació i noblesa davant la Justícia, i res més. I, suposant que tingués un valor de prova, el tindria només per als germans Alonso i Ginés Carvajal y Zamora, nascuts, respectivament, el 1663 i el 1653, i no per al Ginés Carvajal, casat el 1649 amb Lucía Heredia, pares d' Andrés Carvajal y Heredia. Això mentre no se'n provi d'una manera clara i documental el parentiu amb aquells dos germans.

Insisteixo en el que he dit en articles precedents:

-L'ingrés a una corporació nobiliária a base de presentar proves falsificades no l'afavoreix, ans al contrari, la desprestigia perque, tard o d'hora, les falsificacions fatalment acaben per descobrir-se.

-Des del meu particular punt de vista, la millor solució per a que no es produeixin falsificacions és que els arxius no siguin secrets i hom els pugui consultar, amb la deguda autorització. Si la documentació és autèntica, com hauria d' ésser, de que hom ha de tenir por? Ben al contrari, és una satisfacció poder demostrar documentalment la pròpia noblesa.

- També crec que el millor que podria fer una corporació nobiliària que s' assabentés d'una falsificació en els seus expedients d'ingrés, seria -sembla el més lògic- posar-hi remei a base de convocar l'interessat i exposar-li la situació, per tal que pugui manifestar-se i defensar-se, perque es pot donar el cas que la falsificació l'hagi feta no el propi interessat, sinó un genealogista sense escrúpols i malauradament, n'hi ha hagut molts. Si es demostrés la falsificació i 1'interessat fos qui l'havia produïda, l'actitud més coherent seria expulsar-lo i comunicar-ho a les altres corporacions nobiliàries. D'aquesta manera, la corporació afectada no perdria el prestigi, ni perjudicaria la seva imatge; ans al contrari, demostraria una manifesta honestedat. Si l'hagués produït un genealogista, sense el coneixement del seu client, hom li ho faria saber, no se l' expulsaria, pero no es permetria cap més ingrés de membres de la família afectada.

- També, des del meu modest punt de vista, i sense voler de cap manera donar llicons a ningú, penso que la designació de fiscals i altres cárrecs de responsanbilitat s'haurien de produir en juntes de govern i ratificades en assemblees generals, després d'haver examinat llurs historials i llur trajectoria professional.

- Elegir una persona de la qual hom conegui que ha produit falsificacions, i pensar que precisament pel fet d'haver-lo elegit ja no en produirà cap altra, a més d'un contrasentit i d'una gran ingenuïtat, és un greu error perque representaria premiar qui no s'ho mereix i possibilitar noves falsificacions, precisament per part del responsable de vetllar perque no es produeixin. Tots coneixem ingressos a entitats, culturals i no culturals, a base de pressions poc edificants ("Paratge", 14, 2002)