Curriculum Vitae

 

ARMAND DE FLUVIÀ I ESCORSA, nascut a Barcelona,el 17 d'octubre de 1931 (biografia a la Gran Enciclopèdia Catalana), fill d'Armand de Fluvià i Vendrell, compositor de música (biografia a la GEC), i de Maria Escorsa i Benages, nét de l'escriptor Pius de Fluvià i Borràs (biografiat a la GEC) -que era germà del compositor Manuel de Fluvià i Borràs (biografiat a la GEC)- i de l'industrial Alexandre Escorsa i Sòria (biografiat a la GEC a l'article del seu pare Dionís Escorsa i Cruells).

Batxillerat al Reial Col·legi de les Escoles Pies de Sarrià i al de Santa Anna de Mataró, els dos en règim d'internat. El 1950 ingressa a la Facultat de Dret. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1959). Després d'haver fet les Milícies Universitàries al campament de Los Castillejos durant dos estius (1952 i 1954), va fer les pràctiques (4 mesos) d'alférez d'infanteria a Palma de Mallorca.

Membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (1960) i va tenir per padrí de toga Joan de déu Trias de Bes i Giró, que va ésser el seu advocat defensor. Curset de formació professional al Col·legi d'Advocats de Barcelona (1960). Pràctiques, com a passant, al bufet de dos lletrats: Josep Antoni Castellà i Beltrí i Francesc Maria Manich i Moragas. Curs de Paleografia i Diplomàtica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, a càrrec de Felipe Mateu y Llopis (1961). Professor de l'Escola de Genealogia, Heràldica i Nobiliària de Barcelona, fundada per l'Instituto Luis de Salazar y Castro (1961-63). Professor de Genealogia, Heràldica i Nobiliària catalanes (1984-94). Membre de l'Institut Internacional de Genealogia i Heràldica (1956). Diplomat en Genealogia, Heràldica i Nobiliària (1963). Membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans i vocal de la seva Junta de Govern (1963). Curs d'història de Catalunya fet per l’historiador Ferran Soldevila. Secretari de la Junta Directiva de la Secció Provincial de l'Asociación Española de Amigos de los Castillos (1964-71). Durant aquest temps vaig excavar el castell medieval de Sant Joan, a Lloret de Mar i va interessar les autoritats per la seva restauració. Premi Franckenau de Genealogia, de l'Institut Internacional de Genealogia i Heràldica (1965). Cavaller de l'Orde Constantinià de Sant Jordi (1965) i de l’Orde de Savoia dels Sants Maurici i Llàtzer (1994). Medalla de Bronze del Mil·lenari de Lloret de Mar, pels seus treballs d'excavació al castell de Sant Joan (1966). Membre de l'Instituto Luis de Salazar y Castro, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (1967) ocupant la vacant deixada per defunció del Baró de Benasc (medalla nº 28). Membre Protector de l'Institut d'Estudis Gironins (1967). Soci Numerari de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1967-93). Membre del Patronat d'Estudis Ausonencs (1968), de l'Asociación de Antiguos Alumnos de la Escuela de Genealogía, Heráldica y Nobiliaria, de Madrid (1970), de la Societat Cultural Urgel·litana (1978), de la Societat Catalana d’Onomàstica (19..) i de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (1979-93). El 1980 va ésser un dels cinc jurats (juntament amb Antoni M. Aragó i Cabañas, subdirector de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Josep Mainar i Pons, president de la "Obra del Ballet Popular", Josep M. Pons i Guri, i Domènec Moner i Basart, músic i compositor) que van dictaminar sobre la denominada "Sardana de la Represa". Assessor d'Heràldica al Departament de Governació de la Generalitat des del 1980. Membre de la Crida a la Solidaritat per la Llengua la Cultura i la Nació Catalana (1981-1993). Fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia (1983-2007). Assessor de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1983) i de l'Arxiu Nacional de Catalunya (1983). Membre de la Societat Catalana d'Onomàstica (1983-95). Premi Arenberg de Genealogia, de la Confédération Internationale de Généalogie et d'Héraldique (1984). Membre del Centro Nacional de Investigaciones Genealógicas y Antropológicas de Quito, Equador (1985), de la Academia de Ciencias Genealógicas y Heráldicas de Bolivia; de la Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, del Centro de Estudios Genealógicos e Históricos de Rosario, Argentina, de la Sociedad Portorriqueña de Genealogía, del Centro de Estudios Genealógicos de Córdoba, Argentina (1985), corresponent de l’Academia Guatemalteca de Estudios Genealógicos, Heráldicos e Históricos (1985), i associat de l’Académie Internationale d'Héraldique (1985). Membre del Plenari de la Comissió del Mil·lenari de Catalunya (1988). Membre de la Società Italiana di Studi Araldici. Acadèmic corresponent de la Real Matritense de Heráldica y Genealogía (1990). Assessor d'Heràldica i Genealogia de Catalunya, per nomenament presidencial (1991). Insígnia Carles Pi i Sunyer d'Esquerra Republicana de Catalunya (1993). Membre corresponent del Centro Interdisciplinario de Estudios Culturales de Buenos Aires (1995). El 1995 va ser el promotor i un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans, del què és membre de la Junta de Govern. Acadèmic estranger de l’Academia Heráldica de Historia, de Colòmbia (2001). Membre corresponent de la Junta Sabatina de Especialidades Históricas, de Buenos Aires (2002). El 2000 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi per la seva tasca en el camp de la Genealogia i l’Heràldica i per haver iniciat el Moviment Gai, i el 2008, l’Ajuntament de Barcelona li atorgà la Medalla d’Honor de la Ciutat pels mateixos motius. Professor d’Heràldica a l’Escola Internacional de Protocol de Catalunya a la Universitat Pompeu Fabra (2003-04 i 2004-05). Soci honorari de l’Associazione dei Possessori di Certificazioni di Genealogia, Armi Gentilizie e Nobiltà Rilasciate dal Corpo dei Re d’Armi di Spagna (2006). El 2008, fundà la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer) de la qual és president.

El seu interès per la conservació i preservació del ric i important patrimoni nobiliari català ha aconseguit que fossin dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó els dels Marquesos de Monistrol d'Anoia, de Sentmenat i de Castellbell i, posteriorment, quan fou creat, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, els dels Marquesos de Castelldosrius, de Sant Mori, de Gelida-Vescomtes de Güell, i de Mansolí, dels Comtes de la Vall de Merlès i dels Barons de l'Albi; també hi va dipositar la part política del seu arxiu particular, i tota la referent al Moviment Gai, i ha fet un conveni amb el Departament de Cultura pel qual donà tot el seu arxiu i biblioteca especialitzats en Genealogia, Heràldica i Nobiliària, fonamentalment catalanes, a aquell Arxiu, retenint-lo, però a casa seva fins a la seva mort. També va donar la documentació musical del seu pare, Armand de Fluvià i Vendrell, i la del seu besoncle, Manuel de Fluvià i Borràs, al Centre de Documentació Musical "Casa dels Tarongers". Va intervenir i col·laborar en les gestions prop de la Casa Ducal de Medinaceli per a la microfilmació -i possible trasllat a Catalunya- de tots els seus fons catalans, i també està gestionant, amb el Departament de Cultura i el Reial Cos de la Noblesa de Catalunya, la creació d' un Arxiu de la Noblesa Catalana amb la finalitat que aquest fons, tant important, no surti mai de Catalunya per a nodrir el projectat Archivo General de la Nobleza Española, que es vol centralitzar a l' Hospital de Tavera, de Toledo;.

El juny del 1981, el cap del Gabinet del Conseller de Governació, Sr. Jaume González Agápito, li va encarregar, per indicació del Conseller adjunt a la Presidència, Sr. Miquel Coll i Alentorn, un informe sobre el Principat de Girona (16.6.81). El mateix any, per encàrrec del Conseller de Cultura, va fer un informe sobre les condecoracions que podria concedir la Generalitat: les tres que va proposar van ésser acceptades (Creu de Sant Jordi, Medalla President Macià i Medalla Narcís Monturiol). També el 1981, el Conseller de Governació li encarregà un informe sobre l'escut distintiu del cos de Mossos de l'Esquadra (2.4.81), i va començar, en aquell Departament, la seva tasca d'assessor-informador de les banderes i escuts cívics dels ens locals de Catalunya, que encara està fent. El 1983, el Consell del Disseny i de la Senyalització, li va encarregar un informe tècnic sobre la bandera de Catalunya (2.3.83). El 1984, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona li va encarregar un informe sobre el seu escut (1.9.84). El 1986, va fer, per a la Diputació Provincial de Barcelona, un informe sobre el seu escut heràldic (9.12.86). El 1987, amb motiu de la concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al Comte de Barcelona, el Sr. Alcalde li va encarregar un informe sobre la vinculació amb Barcelona dels Comtes de Barcelona i una llista de persones barcelonines vinculades amb l'homenatjat (12.1.87). També aquell any, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona li va encarregar un informe sobre el seu escut (31.3.87). I la Universitat li'n va encarregar un altre sobre el seu (2.2.87). El juliol del 1987, el Director General d'Administració Local, li va encarregar -com a "conseller heràldic"- l'organització d'una exposició itinerant de Segells i escuts municipals de Catalunya. El març del 1988, amb motiu del Mil·lenari de Catalunya, l'Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat i de Publicacions, li va encarregar l'ampliació i correcció d'uns quadres genealògics de les cases comtals catalanes. El 24 de març de 1990, per encàrrec del Sr. Albert Manent, va fer unes notes sobre els títols de l'hereu de la Corona per al President de la Generalitat, amb qui es va  entrevistar a casa del Sr. Coll i Alentorn. El 199.. va fer un informe sobre l'escut de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, i un altre per al Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya. El 1995 un informe sobre l'escut del Col·legi Major Universitari La Salle de Barcelona. També n'ha fet un altre per a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i el 1998 un altre sobre la història genealògica i heràldica del Palau Centelles, per encàrrec del Consell Consultiu de la Generalitat i el mateix any va ésser contractat per fer un curset d’Heràldica i Genealogia a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, que va repetir el 1999. El 2001 va fer un informe per al Departament de Justícia per tal de veure quines condecoracions podria concedir. Aquell mateix any, l’Institut d’estudis Eivissencs, n’hi va encarregar un altre sobre l’escut i la bandera del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. El 2002, el duc de Sogorb li encarregà un informe sobre la importància del patrimoni català de la Casa Ducal de Medinaceli. El 2007, el cap de protocol del Departament de Governació n’hi demanà un altre relatiu a l’escut de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals. El mateix any, el conseller del Departament de Governació li encarregà un informe sobre quina condecoració podria atorgar per premiar o distingir funcionaris que se’n facin mereixedors i la proposta va ser la Medalla Joan de Fiveller.

Cursets de genealogia, heràldica i nobiliaria a diferents llocs de Catalunya (Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida (1994), Arxiu Provincial de Tarragona, etc).

Ha col·laborat assíduament als diaris i les revistes, "Historia y Vida", "Hidalguía", "Cartela Heráldica", la “Revista de Catalunya”, "Diari de Barcelona", "Gran Diccionario Enciclopédico Salvat Universal", "Indice Histórico Español", "Gran Geografia Comarcal de Catalunya", "Gran Enciclopèdia Catalana", "Catalunya Romànica", "Els castells catalans" "Història de Catalunya" de Salvat, "Larrousse-Planeta", "Avui", "El Temps", “Clío”, “El Món”, “Nobiltà”, “Excellence”, “El Demà”, etc.

La seva activitat política s'inicià a la Universitat, on va conèixer, entre molts altres, Miquel Roca i Junyent, Max Cahner, Llibert Cuatrecasas, Josep Ignasi Urenda, Jordi Maluquer, Eduardo Foncillas, Jordi Vila, Josep Espar i Ticó, etc. Va ésser cofundador del grup monàrquic liberal, addicte a Joan III, Comte de Barcelona "Joventut Espanyola d'Acció" (JEA). El 1953 va ingressar a l'Asociación de Cultura Occidental (ACO) presidida per Agustí de Semir. Va prendre part a les anomenades Rutes Universitàries a Montserrat. A finals del 1956 i principis del 1957, arran dels esdeveniments i aldarulls a la Universitat, va ésser detingut, engarjolat i processat, dues vegades, per propaganda subversiva i associació ilegal, i multat amb 10.000 pessetes pel governador civil. La segona detenció fou conseqüència de la seva presència a la famosa tancada al paranimf de la Universitat. Va estar dos anys sense passaport, vigilat i amb el telèfon intervingut. Una de les seves tasques dins la causa monàrquica fou la connexió i el foment de les relacions entre dirigents monàrquics (Baró de Viver, Santiago Nadal, Santiago Torent, Comte del Montseny, Antoni Muntañola, Antoni de Senillosa, etc.) i dirigents catalanistes (Claudi Ametlla, Miquel Coll i Alentorn, etc). També va ésser cofundador, el 195.., d'"Acció Monàrquica Catalana", que va substituir la "JEA" (ambdues s'havien adherit al grup "Unión Española" liderat per Joaquín de Satrústegui i hi va pertànyer fins al 1968. El 1968 va formar part del Secretariat Polític a Catalunya del Comte de Barcelona, amb seu al carrer Petritxol, fins que aquest fou dissolt, el 1969, arran del jurament, per part del Príncep, dels Principios del Movimiento, la qual cosa va fer que deixés la Causa. Tanmateix, continuà fidel al que considerava el seu rei fins a la seva mort el 1993, quan va dir “El Rei a mort; visca Catalunya”. Pels seus informes y gestions prop de la Casa Reial va contribuir a la revalidació dels títols de Príncep de Girona., Duc de Montblanc, Comte de Cervera i Senyor de Balaguer. El 1970, va ésser multat amb 25.000 pessetes com a un dels signataris de la carta dirigida al Secretari d'Estat nordamericà, Mr. Rogers, demanant la retirada dels americans de les bases d'Espanya.

Ha estat soci de: Bristish Institute - Casa Americana de Barcelona, American Library (nº 1.572) des del 5.4.1957 – Club de Natació Barcelona (nº 1264) des del 1.5 1969 – Gimnàs Sanson (nº 328) – Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample (nº 259) des del 20.6.1978 – Asociación Española de Amigos de los Castillos (nº 1.221) des del 29.12.1958 – Instituto Internacional de Genealogía y Heráldica (nº 238) des del 17.3.1955 – Atlètic Club Barceloneta, etc.

El 1970, arran de la presentació a les Corts franquistes de l'avantprojecte de Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, va iniciar el Moviment Gai a l'Estat Espanyol, fundant l'organització Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH). El 1973, va participar, a París, en el congrés "L'Homosexualité à Visage Decouvert", organitzat per ARCADIE. El 1974 va fer un seminari de sexologia per a professionals del Dret, organitzat pel Col·legi d'Advocats de Barcelona i al "I International Gay Rights Congress", a la universitat d’Edimburg, on va llegir, en anglès, un informe sobre la situació política i legal dels gais a l’Estat espanyol. El 1975 va llegir el discurs de cloenda de l’assemblea anual de l’organització "Campaign for Homosexual Equality (CHE), a Sheffield. Va intervenir com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada, en l'assignatura d'antropologia Sexual (1975) i en la de feminisme (1980) així com en la de Nous Moviments Socials. El 1977 va ingressar a la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d'Advocats, i el 1979 a Amnistia Internacional. Fundador i primer Secretari General (després Coordinador General) del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) -nom que li va donar ell- fins al 1980, immediatament després d'aconseguida la legalització. Fundador i primer president de l'Institut Lambda del 1976 al 1982 i reelegit el 1987, quan va canviar el nom pel de Casal Lambda. Va continuar essent-ne president fins al 1995, quan va dimitir; i ara n’és President d’Honor, i al Centre de Documentació del Casal Lambda li han donat el seu nom. Fundador el 1986,  fins a la seva fusió amb l’Institut Lambda, de la Comissió pro Casal de Gais i Lesbianes de Barcelona. Membre de la Societat Catalana de Sexología (1965), i fundador, el 198.. de l'Institut Català de Sexologia. El 1976 va impulsar i donar nom al Front d'Alliberament Homosexual del País Valencià (FAGPV) i al Front d'Alliberament Gai de les Illes (FAGI) i el 1977 va aconsellar Antonio Quintana per a la fundació del Euskal Herriko Gai Eskapen Mugimendua (EHGAM) i a Paco Cambrollé per la del Movimiento Andalúz de Revolución Homosexual (MARH). El 1977 i el 1978 va participar en la marxa-manifestació del Gay Pride a Nova York. El 1978, als programes de Televisió "De bat a bat" i "Vostè pregunta" va ésser la primera persona d'Espanya a manifestar públicament la seva condició d'homosexual. El 1978 va donar nom al Frente de Liberación Homosexual de Castilla (FLOC) i a la Coordinadora de Frentes de Liberación Homosexual del Estado Español (COFLHEE). El 1980 va presidir l'assemblea anual de l'Associació Gai Internacional (AGI) a Santa Cristina d'Aro. Ha donat, per primera vegada a la història, una conferència sobre homosexualitat a la sala del Consell de les Valls, a Andorra, a l'Ateneu de la Corunya, a Vigo, a Santiago de Compostel·la, Pamplona i a molts altres indrets. El 1976 va assistir a les primeres reunions de Convergència Socialista, que després es convertí en Partit dels Socialistes de Catalunya i va ésser un dels 200 primers signants de la Crida Popular del Grup d'Independents Socialistes (GIS) i elegit com a un dels 40 membres del seu Consell. Arran del pacte amb el PSOE en va sortir i a finals del 1979 va participar en la gestació del moviment Nacionalistes d'Esquerra, del qual va ésser elegit per al Consell polític i, també per les bases, va treure el número novè a la llista per les primeres eleccions al Parlament de Catalunya i hi va fundar l'Assemblea de Gais de Nacionalistes d'Esquerra. Quan es va escindir, el 1985 va participar en la fundació del Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN). El 1990 va ésser elegit membre del Consell Assessor d'Esquerra Republicana, de Catalunya del qual va dimitir el 199.. El 1995 elegit, per aclamació, President d'Honor del Casal Lambda. Del 1995 al 1997 fou el primer president de la Federación Estatal de Gays y Lesbianas. El 2008 rebé a Sevilla el guardó que el declarava “Hombre por la igualdad”. És autor dels llibres “El Moviment Gai a la clandestinitat del franquisme (1970-1975)” i “S:ID:A: ¿Maldición bíblica o arma letal?”, en col·laboració amb Alberto Cardín, així com de nombrosos articles i conferències sobre temàtica homosexual. El 1982 va traduir de l’anglès el llibre de Saikaku Ihara “Historias de amor entre samurais”.

Ha participat en nombrosos simposis, congressos i taules rodones sobre tots els aspectes relatius a l’homosexualitat i li han estat fetes gran quantitat d’entrevistes a diaris i revistes, a les ràdios i a les televisions.